Àustria escull un president europeista i frena la ultradreta
L’ecologista Van der Bellen derrota el xenòfob Hofer en la repetició electoral
Els austríacs van votar ahir per un president europeista i van enterrar les incògnites que obria a la UE una possible victòria de l’ ultra nacionalista FPÖ. Després de l’ anul·lació de les eleccions del maig, el resultat va ser més ampli del que es preveia.
La causa antipopulista a Europa es va adjudicar ahir a la nit a Àustria una victòria que només unes hores abans ningú no donava per feta. L’ecologista Alexander Van der Bellen va vèncer l’ultradretà Norbert Hofer en la repetició de la segona volta de les eleccions presidencials, segons les projeccions de la televisió pública ORF. Al tancament d’aquesta edició, Van der Bellen havia rebut el 53,41 % dels vots, i Hofer el 46,59%, amb l’escrutini a punt d’acabar. La diferència entre tots dos feia inviable que el recompte del vot per correu, que es farà avui, pugui canviar el resultat.
“Els resultats són un senyal que les meves posicions proeuropees són compartides per la majoria dels votants, i envien a les capitals de la Unió Europea el missatge que amb aquestes es poden guanyar eleccions”, va declarar Van der Bellen ahir a la nit en una entrevista a l’ORF. El futur president austríac va argüir que “és de l’interès més gran per a Àustria, per als treballadors i l’ocupació, ser un país membre de la UE”, mentre a Brussel·les es respirava d’alleujament pel seu triomf.
“Felicito Alexander van der Bellen pel seu èxit, i demano a tots els austríacs que es mantinguin units i que treballin junts; som tots austríacs, i no importa com hem votat a les urnes”, va escriure Norbert Hofer, de 45 anys, en un missatge a Facebook, així que es va veure qui seria el guanyador.
A Viena capital, Van der Bellen va arrasar amb entorn del 70% dels sufragis. De fet, vist que el gran viver de vots de Van der Bellen ha estat sempre en ciutats, el candidat –que es presentava com a independent, encara que ratificat pels Verds, partit que va liderar anys enrere– es va llançar en aquesta campanya a buscar el vot rural, al·ludint també a la idea de pàtria per no deixar-la en mans de l’ultranacionalista Hofer. Així, en un cartell es veu Van der Bellen fotografiat entre muntanyes alpines, i el lema: “Qui estima la nostra pàtria, no la desuneix”.
En efecte, aquestes eleccions han dividit Àustria de manera taxativa en dos bàndols molt antagònics. L’ecologista Van der Bellen va prometre moderació (“Deixem tots junts que la raó i no l’extremisme guiï les nostres decisions”, deia en el seu vídeo de tancament de campanya), una política migratòria compassiva i europeisme a cabassos. També va redoblar advertències contra “la república blava”, pel color del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), el partit de Hofer.
El futur cap de l’Estat d’Àustria va néixer a Viena el 1944, al si d’una família russa d’origen neerlandès que per la revolució soviètica i la guerra va emigrar a Estònia i després a Àustria. Van der Bellen va créixer al Tirol, i la família no va rebre la nacionalitat austríaca fins al 1958; és, doncs, fill de refugiats. Professor d’economia jubilat de la Universitat de Viena, va ser diputat durant 14 anys, i va presidir els Verds entre el 1997 i el 2008.
Enfront d’ell, Norbert Hofer va explotar en campanya el patriotisme austríac, el discurs cru antiimmigració, i la incertesa per l’atur i la globalització. I es va veure obligat a modular la seva eurofòbia –havia arribat a plantejar un referèndum de sortida de la UE, anomenat Öxit, a més de lloar Donald Trump– perquè va constatar que la societat austríaca és massa europeista per plantejar una cosa semblant.
Eva Glawischnig, presidenta dels Verds, va parlar d’un “dia històric”. Clarament hi va haver ahir a Àustria una mobilització contra la ultradreta populista, mobilització que va polvoritzar els últims sondejos, que vaticinaven un resultat molt igualat entre els dos candidats. En canvi, Van der Bellen va incrementar vots respecte als aconseguits en la segona volta celebrada el 22 de maig, que va ser després anul·lada per la justícia per anomalies en el vot per correu. Aquest és el motiu que la cita es repetís ahir.
Diversos líders europeus van saludar amb joia els resultats: a Alemanya, el vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, es va felicitar al Twitter per la “clara victòria de la raó contra el populisme dretà”; a França, el president François Hollande va assenyalar en un comunicat que “el poble austríac ha triat Europa i l’obertura”. Amb tot, persisteix una dada numèrica ele-
vada i indiscutible: sigui com sigui, gairebé el 47% dels austríacs va votar la ultradreta.
El president federal d’Àustria, elegit per a sis anys de mandat, té un paper representatiu, encara que en determinades circumstàncies por nomenar canceller i dissoldre el Parlament. Fins al juliol passat era president el socialdemòcrata Heinz Fischer, i des d’aleshores un organisme col·legiat ha exercit les seves funcions. Amb prudència, el Parlament va fixar per al 26 de gener la presa de possessió del futur president federal. Però ara no s’esperen més ensopegades de procediment.