Castro ja reposa al bressol de la revolució
El president, Raúl Castro, promet resistir amb més socialisme
Les restes del líder cubà són enterrades en la intimitat al costat del panteó de José Martí
Comença un nou capítol de la història de Cuba sense Fidel Castro. En un acte privat envoltat de secretisme, restringit a familiars i amics i sense accés a premsa, l’expresident cubà va ser enterrat a primera hora del matí al cementiri de Santa Ifigenia de Santiago de Cuba; es va posar fi així a nou llargs dies de dol que han tingut encongits els cubans i el món.
Santiago es despertava ahir encara nerviosa després que a les 6.40 hores del matí, 20 minuts abans del previst, la caravana amb les cendres del comandant partís de la plaça de la Revolució Antonio Maceo de Santiago de Cuba en direcció a la necròpoli. Altra vegada, com ha anat succeint des que dimecres partís la caravana de la llibertat que ha portat les restes de Fidel Castro des de l’Havana al bressol de la revolució a través de la carretera central de l’illa, milers de persones l’esperaven als dos costats del camí entre crits de “Jo sóc Fidel”, ja un nou himne del castrisme gràcies a la insistència de la premsa cubana.
Les poques imatges que han transcendit de l’acte mostren una gran tomba en forma de roca amb una senzilla placa de marbre amb el nom “Fidel” en lletres daurades. El panteó hauria estat construït l’últim any –amb la mateixa confidencialitat que ha envoltat la cerimònia d’inhumació– al costat de la tomba del venerat autor intel·lectual de la independència cubana, José Martí. L’encarregat de col·locar les restes mortals al seu emplaçament etern va ser el seu successor i germà, Raúl Castro, que quan mori serà enterrat en un monument molt similar en Segon Front (a les muntanyes de Santiago de Cuba) amb la seva dona, la líder revolucionària Vilma Espín, que va presidir la Federació de Dones Cubanes fins a la seva mort.
La mobilització pels funerals dels mitjans estatals, els únics permesos a Cuba, ha estat la més gran recordada en dècades, segons periodistes del país. En nou dies la programació habitual ha estat substituïda per programes especials en bucle sobre la biografia del comandant, les gestes de la revolució i les arribades de la caravana de la llibertat a cada tram de la històrica ruta, a la inversa, que van recórrer els barbudos una vegada van proclamar el triomf de la revolució a Santiago de Cuba, l’1 de gener del 1959.
AUTORITAT Raúl Castro va introduir les cendres del comandant en una gran tomba de pedra
Fins i tot han compost una cançó per a l’ocasió, Cabalgando con Fidel, de Raúl Torres, que sona a tota hora en les ones de les ràdios cubanes.
Tot i això, aquesta vegada ni les televisions no van poder retransmetre el que passava a l’interior del cementiri, al qual només van poder accedir amics i familiars. Encara es desconeix si a més de Raúl Castro i dels fills, néts i la vídua del comandant, Dalia, a l’enterrament hi van ser presents els germans vius del mandatari. La principal incògni- ta era la possible arribada de Juanita Castro, la germana crítica del revolucionari que viu a Miami. Segons un fotògraf cubà que va veure de lluny la cerimònia, Juanita no era present a la necròpoli. En canvi, sí que hi havia mandataris amics com els presidents de Veneçuela, Nicolás Maduro, i Bolívia, Evo Morales; també els exmandataris brasilers Luiz Inácio Lula da Silva i Dilma Rousseff, que pel que sembla van entrar per una porta secundària.
Enterrat el comandant històric de la revolució cubana, ara és el
SENSE PREMSA
Només familiars i mandataris amics del règim van assistir al sepeli
moment d’interpretar respostes davant les principals incògnites sobre el futur de l’illa. Molts esperen que, amb Fidel Castro descansant a Santa Ifigenia, es pugui pujar una marxa en el lentíssim procés d’obertura de les relacions amb els Estats Units. Encara que s’han obert vols comercials, el cubà mitjà amb prou feines ha pogut notar conseqüències des que Barack Obama i Raúl Castro van aparèixer en roda de premsa conjunta al Palau de la Revolució el març d’aquest any.
L’acte final d’homenatge pú- blic, que es va celebrar davant desenes de milers de persones a la plaça de la Revolució Antonio Maceo de Santiago, va ser l’escenari triat perquè Raúl Castro comencés a revelar algunes pistes sobre els traços que dibuixarà en el futur. Ja va avançar que la tela no serà blanca. Amb uniforme militar i la veu trencada per moments, el president cubà va llançar un missatge de resistència en el model del règim socialista, va repassar els moments de dificultat que ha travessat l’illa per la ingerència estrangera i va assegurar que gràcies al llegat de Fidel Castro l’Havana està preparada per enfrontar-se fins i tot a més adversitats que el duríssim període especial d’escassetat després de la caiguda de l’URSS.
“Sí, es va poder; sí, es pot, i sí, es podrà superar qualsevol obstacle, turbulència o amenaça en el nostre ferm afany de complir el socialisme a Cuba, o el que és el mateix, garantir la independència i la sobirania de la pàtria”, va afirmar Castro a la plaça més gran de la capital del Carib, potser referint-se al nou context global presoner de populismes i noves coordenades en les relacions internacionals. “Es pot resistir, sobreviure i desenvolupar-nos sense renunciar als principis socialistes”, va repetir entre crits de “Sí, es pot” dels milers d’assistents que es van llançar als carrers.
En aquesta ocasió i a diferència de la seva intervenció de dimarts a la plaça de la Revolució de l’Havana, Raúl Castro sí que va citar els Estats Units i el bloqueig en diverses ocasions per referir-se als desafiaments que ha enfrontat l’illa. Que sigui un senyal o no, només ho sap ell.