Iniesta marca al Barça el camí a seguir sobre el camp
El manxec col·loca el Barça davant el mirall i li recorda com ha de ser el seu estil
Fa poc li van preguntar a Xavi Hernández si ell sempre sabia què fer amb la pilota. La seva resposta va ser: “I si no, l’hi passava a Iniesta”. Eren temps de clarividència en el Barça, de la pilota com a amant inseparable. Eren èpoques en què l’ortodòxia de l’estil resultava indiscutible i en què l’equip disposava de diversos electricistes per engegar l’interruptor i que es fes la llum. Apagada la flama blaugrana del cervell de Terrassa, al Barcelona li queda el far d’Iniesta. Ell va marcar el camí del joc amb la seva sortida al clàssic contra el Madrid. Havia estat sis setmanes a la infermeria però va ser entrar a la gespa i dibuixar-se un altre ecosistema futbolístic. Només van ser uns minuts, un quart d’hora pel cap alt, però en aquella fase el Barça es va mirar al mirall i es va reconèixer. Com quan jugues amb canalla a un memory i destapes dues fitxes idèntiques, que són parella, que encaixen. Va ser com trobar la peça del puzle que permet acabar el trencaclosques.
Amb el manxec, les distàncies entre línies es van reduir i Messi i Busquets van recuperar la geometria per combinar, per fer senzill el que és més difícil: que la pilota flueixi. Tot i que el Madrid ara dóna protagonisme als migcampistes i que Modric va fer un partit molt complet, aquest Barça, al qual li costa molt més que abans d’avançar al voltant de la pilota, va connectar 506 passades bé dissabte, per 398 el conjunt blanc, una diferència encara substancial, malgrat que l’estil dels dos equips és actualment més semblant. Una part d’aquest avantatge en passades es va encunyar durant la mitja hora que va disputar Iniesta, més insubstituïble que mai malgrat el batalló de migcampistes de què disposa el Barcelona aquesta temporada.
“L’Andrés és molt important per a nosaltres, ja ho sabem. Ens ajuda a tenir més pausa, més tranquil·litat, més possessió de pilota i, a partir d’aquí, generem més ocasions”, va analitzar Gerard Piqué. Molt fàcil d’explicar, més complex de plasmar. El Barça no té un substitut natural per a Sergio Busquets, però sí que ha fitxat elements que havien de servir per dosificar o suplir el manxec. Cap no està demostrant personalitat i intel·ligència suficients per aconseguir els galons que necessita la plaça.
Menció especial en aquest capítol, encara que sigui una incorporació del curs passat i no d’aquest, es mereix Arda Turan. El turc,
SUCCESSORS SENSE GALONS Els aspirants a succeir el capità han de ser més valents per portar la batuta de l’equip
que va costar 34 milions, va donar senyals de vida a començaments de temporada però torna a ser una calamitat. No s’adapta gens al joc del Barça. La seva lentitud, encara que entri en les segones parts, és exasperant. Perd la marca sense pilota, és capaç de cometre faltes estúpides com la de dissabte que va originar el gol del Madrid i no sembla sobrat d’ambició. Mentrestant, a André Gomes li sobra academicisme i encara li falta valentia, a més d’una disposició més gran per al cos a cos tot i que, juntament amb Denis Suárez, tenen recorregut per lluitar per un lloc. Que n’aprenguin d’Iniesta.