Anorèxia i xarxes socials, la regulació pendent
Els experts, per la reforma de la legislació de salut pública
L’apologia de l’anorèxia i la bulímia campa amb llibertat a les xarxes socials sense que existeixi de moment cap legislació per poder, almenys, posar alguna porta en aquest camp immens. Algun senyal de perill. Instagram, Twitter, Facebook, blogs, grups privats de whatsapp o Pinterest –la que més es fa servir a Catalunya
Les xarxes socials impacten negativament en l’aparició de la malaltia i la seva curació, diu Voltas
segons els Mossos d’Esquadra– acullen milions de fotos i comentaris de reptes perillosos per encaixar en uns cànons de primesa extrema, per embolcallar una malaltia com un “estil de vida” sobretot entre noies adolescents i joves. El que es coneix com la thinspiration.
Amb l’ús massiu del mòbil per part dels adolescents, explica Marga Serra, professora de la UOC experta en trastorns del comportament alimentari (TCA), s’ha passat de la consulta de les pàgines proanorèxia i probulímia (Pro Ana i Pro Mia) a les xarxes socials, que amplien el perill a causa de la multiplicació i la invisibilitat dels missatges. Amb el mòbil, el control parental sobre les recerques s’ha complicat.
Un informe que ha presentat aquest any la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària indicava que el 87% de les famílies dels pacients entrevistats (l’edat mitjana era de 19 anys, i majoritàriament dones) no estaven al corrent de les cerques dels seus fills per internet. Les xarxes socials, explica Marta Voltas, presidenta de la Taula de Dialèg i directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), incideixen negativament tant en l’aparició de la malaltia com en el ritme de recuperació, ja que es frena.
Si el procés de recuperació és normalment de 3 a 5 anys, l’ús de les xarxes socials durant el tractament pot fer que el trastorn es cronifiqui. És un tema greu, indica
Grups que es retroalimenten entorn d’un “estil de vida” amb consells llançats per noies que pateixen algun tipus de trastorn de conducta alimentària, entorns virtuals difícils d’abandonar ja que esdevenen una comunitat de “suport social”. Grups que desanimen i dificulten que es demani ajuda. Un món sense filtres en el qual s’expliquen tota mena d’estratègies per aconseguir la primesa extrema i per evitar el control dels pares (com vomitar, com desfer-se del menjar, com fer veure que es menja...). I on apareixen nombrosos reptes per mesurar aquesta primesa, com el #A4paperchallenger o el #collarbonechallenge (veieu la informació superior).
Amb l’ús massiu de les xarxes socials per part dels adolescents, les conductes de risc han crescut un 20%, segons l’ACAB. L’impacte de les xarxes també s’observa en les conductes autolesives i l’efecte contagi que tenen. Per això, els experts en TCA consideren imprescindible corregir el buit legal que existeix en aquests moments, per tenir almenys una eina d’actuació. Des de la Taula de Diàleg s’està impulsant de la mà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) una proposta de reforma legal que, segons la seva presidenta,
no s’ha de centrar en la via penal, sinó en l’administrativa. En aquest sentit, l’objectiu és que es presenti en el Congrés dels Diputats amb el consens de tots els grups una reforma de la llei de Salut Pública –ja s’està negociant– perquè s’inclogui en l’articulat la necessitat de vetllar contra l’apologia de l’anorèxia i l’impacte que té en la salut pública. Només amb això, s’indica, ja es tindria un instrument amb què actuar, tot i que el món d’internet és molt difícil de controlar.
Si bé no es tracta d’una qüestió econòmica, la presidenta de l’ACAB cita un informe de l’hospital del Mar en el qual s’indica que la despesa pública anual a Espanya pels trastorns alimentaris és de 68 milions d’euros.
L’opció de la via penal, com es va plantejar al principi, era molt complexa, explica Jorge Navarro, vocal de la junta de govern de l’ICAB, ja que aborda els delictes més greus. A més, assenyala l’expert, normalment els qui inciten i fan propaganda d’aquests trastorns alimentaris a la xarxa són persones malaltes.
Des de l’ACAB es considera que perquè la reforma legislativa avanci cal el consens de tots els grups polítics, unir els punts de vista. I això no passa quan es planteja la modificació del Codi Penal. És el que va passar l’any 2015, quan el Senat va debatre una proposta de reforma per incloure-hi l’apologia de l’anorèxia, però la majoria de grups van votar en contra, entre ells el Partit Popular i el PSOE.
El que és evident segons els experts és que les vies de conscienciació social no són suficients i cal l’empara legislativa per poder actuar. En aquest context s’esmenta el cas d’Alemanya, on els allotjadors i proveïdors de continguts a internet s’enfronten a sancions greus si no poden demostrar que els seus usuaris són majors d’edat. S’ha de tenir en compte que la majoria dels qui busquen aquest tipus de continguts són sobretot noies joves, ja que l’edat mitjana de la primera cerca a internet se situa en els 15,5 anys. De cada deu joves afectats per un trastorn alimentari, nou són noies, però s’adverteix que comença a créixer el nombre d’adolescents nois amb obsessionats amb el cos i la musculació (vigorèxia).
Per això, Marta Voltas explica que a més de les campanyes generals de prevenció que es poden fer, està comprovat que si des de les mateixes xarxes socials les empreses envien missatges d’advertència i es proposen links d’informació, un 35% dels usuaris poden desistir de fer la cerca.
L’ACAB i el Col·legi d’Advocats volen portar al Congrés el debat de la modificació de la llei per poder sancionar