La branca d’olivera

EL número extraordinari sobre les prediccions del 2017 de la revista The Economist dedica un dels seus articles al nostre país, titulat amb un joc de paraules en anglès, Post-pain in Spain, que podria traduir-se com La convalescència d’Espanya. L’autor celebra que per fi hi hagi un Govern, tot i que mostra dubtes sobre el creixement d’un país que haurà de retallar el dèficit més lentament del que li agradaria a la UE, li preocupen les incerteses que ofereix la crisi del PSOE i la posició de Podem, però sobretot destaca el problema que representa l’amenaça de secessió a Catalunya. El columnista aconsella que Rajoy ofereixi una branca d’olivera als catalans, en forma d’un acord fiscal generós, per més que no en tingui gaires ganes.

Dins de les metàfores del procés català, la referència a la branca d’olivera és nova. La branca d’olivera representava les victòries dels déus a l’antiga Grècia, si bé va ser durant l’imperi romà que se la va dotar de la simbologia de la pau, gràcies en bona part a Virgili. I fins i tot en l’Antic Testament s’al·ludeix a la branca d’olivera en la història de l’arca de Noè, ja que el colom que anuncia que les aigües retrocedien puja a l’embarcació amb un brot d’aquest arbre.

El diàleg entre el Govern català i l’espanyol és una expectativa nova en la qual es pot creure més o menys, però hi ha un canvi de registre en les posicions de la Moncloa, que caldrà veure fins on arriba. La vicepresidenta Sáenz de Santamaría es juga molt en el seu afany de corregir unes relacions gairebé inexistents en els darrers temps. L’expectativa existeix i el Govern del PP sap que haurà de posar sobre la taula acords en finançament i infraestructures per rebaixar la tensió i donar arguments als qui no volen trencar amb Espanya. És intel·ligent passar de recórrer a la justícia a aplicar-se en la política. L’únic inconvenient és la llista d’alts càrrecs amenaçats d’inhabilitació que pot impedir que l’olivera floreixi. O fer que es quedi sense branques.