El Chelsea reneix
Antonio Conte lidera la metamorfosi del Chelsea amb un sistema revolucionari
Sota la batuta de l’italià Antonio Conte, l’equip de Stamford Bridge lidera la Premier després d’una sèrie de vuit victòries consecutives que han esborrat de la memòria dels aficionats els tràngols de la passada temporada, en la qual l’equip es va sumir en la 17a posició a les ordres de Mourinho.
El 17 de desembre de l’any passat José Mourinho va acabar precipitadament la segona etapa amb el Chelsea. El tècnic portuguès va deixar un equip cremat, dissetè a la Premier, al qual Guus Hiddink va poder elevar fins a la desè lloc al final de la competició, clarament exclòs dels tornejos europeus per primera vegada en quinze anys. Aquell equip depriment i extraviat, farcit de talent malgastat, és avui líder d’Anglaterra després de vuit triomfs consecutius.
Antonio Conte, de 47 anys, que dissabte va batre (1-3) el totpoderós Manchester City de Guardiola, és l’artífex de la metamorfosi. “El missatge que he transmès als jugadors en la primera xerrada és que sóc un treballador, que m’agrada treballar i que és l’única manera de guanyar. Només conec aquest verb: treballar, treballar i treballar”, va afirmar l’italià en la seva presentació com a tècnic del Chelsea al juliol. En el mateix acte José Mourinho s’havia definit, en la seva primera etapa, com The special one, i com The happy one en la segona, que va acabar com The failed one, el fracassat. Conte va rebutjar els apel·latius sensacionalistes i va restar fidel a la seva divisa: “Som fills del nostre treball”.
És un entrenador que exigeix fins a l’última gota de suor i compromís, estil Simeone. Intervé, sistematitza, imprimeix la seva ideologia en les organitzacions. La plantilla del Juventus va acabar esgotada després de tres temporades de Conte, però va conquerir tres Scudettos i altres títols menors. Va dir Arturo Vidal que si hagués d’anar a la guerra s’emportaria Antonio Conte. En la seva etapa posterior, al capdavant de la selecció italiana, els jugadors van trobar un sobrenom que li ve a tomb: El Padrí. “Conte estima els líders, però no tolera els futbolistes que es pensen que són més importants que ell. Ell és el boss. Si l’escoltes i li mostres respecte t’adonaràs de seguida que és un dels millors caps del futbol”, va explicar el defensa Leonardo Bonucci en una entrevista al The Mirror. La seva millor obra amb Itàlia va ser l’eliminació d’Espanya en els vuitens de la passada Eurocopa (2-0) amb una magistral lliçó tàctica contra l’equip de Del Bosque. Itàlia va caure en la següent eliminatòria, però no sense obligar Alemanya a recórrer a una agònica tanda de penals a Bordeus.
Els internacionals azzurri no van dubtar que Conte ressuscitaria el Chelsea. No va exigir inversions multimilionàries en comparació amb les cèlebres estocades de Mourinho a la cartera d’Abramovic o els dispendis habituals de la Premier. Menys de 140 milions per portar David Luiz (PSG), Marcos Alonso (Fiorentina), Batshuayi (Olympique de Marsella) i Kanté (Leicester). Al començament va experimentar amb diferents sistemes i jugadors. “L’entrenador –defensa– és com un sastre, que ha de fer el millor vestit per a l’equip respectant les característiques i el talent dels jugadors”. Ara ha consolidat un vestit original, un revolucionari 3-4-3, i amb peces intercanviables, que ha convertit el Chelsea en líder i equip amb millor saldo entre gols marcats i rebuts de la competitiva Premier. Diego Costa ha tornat a ser el d’abans i encapçala la llista de golejadors (10), mentre Hazard, que havia caigut en un pou, torna a rendir a plena satisfacció a Stamford Bridge. “Conte és, sens dubte, un dels millors, potser el millor entrenador del món en aquest moment”, va dir Guardiola dissabte després del seu primer enfrontament contra el tècnic italià, un duel extraordinari entre dos contendents amb defenses de tres homes.
Mentrestant, la fórmula de Mourinho va caducant a marxes forçades. Ni agrada ni guanya el Manchester United, amb un triomf en els últims 7 partits de lliga. Ahir va empatar a Goodison Park malgrat que es va avançar amb una diana d’Ibrahimovic (6 gols en els últims 5 partits) abans de la mitja part. En la segona l’Everton va paralitzar el pansit United i en el minut 87 Fellaini, que acabava d’entrar al terreny de joc, va cometre un penal molt imprudent que Baines va convertir en l’1-1 definitiu.