L’Estat garanteix el vot als evacuats pels terratrèmols

Renzi, que ni tan sols va fer declaracions quan va entrar al seu col·legi electoral, en un poble proper a Florència. Dissabte hi va haver conats de propaganda irregular a través de les xarxes socials, per partidaris del no.

Les jornades electorals italianes solen ser maratonianes. Aquesta vegada no es votava durant dos dies, sinó només de les 7 del matí a les 11 de la nit d’ahir diumenge. En les àrees afectades pels recents terratrèmols van pujar col·legis electorals als grans envelats condicionats com a menjadors d’emergència per als desplaçats. Així es va fer, per exemple a Norcia, una de les localitats on la gent ha estat més reticent a deixar la seva terra, malgrat que no poden tornar a les seves cases. L’Estat ha garantit també el vot als qui van ser evacuats a hotels de la costa adriàtica. Les autoritats van vetllar perquè no hi hagués dobles vots.

A l’escola elemental Giuseppe Tomassetti, en la via Cassia, en un barri del nord de Roma, on va anar La Vanguardia de bon matí, hi havia un flux constant de votants, però no cues. Homes i dones havien de dipositar la papereta del sí i el no, d’enorme mida, en urnes i meses diferents, doncs el cens electoral està dividit per sexes. Era obligatori ficar-se a les cabines per posar la creu sobre l’opció triada, per preservar el secret.

“La gent començarà a venir després d’anar a missa –va comentar un president de mesa–. Després hi haurà una llarga pausa per al dinar i durant el partit d’aquesta tarda entre el Lazio i el Roma (el gran derbi futbolístic local)”.

“És una jornada important, la primera gran reforma de la Constitució en més de mig segle –deia Sylvia, una psicòloga de 35 anys i mare d’un nadó de deu mesos–. El que m’irrita és que molts pensen que és un vot sobre el Govern, que decideixin per simpatia o antipatia partidistes. Això és una gran distorsió. Jo he votat sí perquè crec que el país ha d’estar disposat

UN VOTANT DEL NO “No és possible que l’Estat prengui decisions excloent a les regions”

a canviar. Si no, quedarem estancats. Aquesta llei no és perfecta però suposa un començament. No ho faig per Renzi; ho faig pel meu fill, pel futur.”

Per l’altre bàndol es va expressar Riccardo. “No és possible que l’Estat prengui decisions excloent a les regions i als municipis; per a mi això és el fonamental per votar no, aquella part recentralitzadora –afirmava aquest comerciant de 51 anys, que havia optat pel no–. No té sentit, a més, que s’hagi de votar sobre totes les reformes en bloc. Es pot estar d’acord amb algunes i amb d’altres no. S’ha fet molt malament”. Li vam preguntar a aquest votant si no temia que el triomf del no obrís una fase d’inestabilitat política. “Inestabilitat? Pitjor que aquesta?”, va contestar.