Un revés relatiu
L’FPÖ valora els seus vots i ja pensa en les eleccions a la cancelleria
En democràcia, el votant sempre té raó”, va sentenciar ahir a la nit Norbert Hofer a la televisió austríaca ORF, en una entrevista d’admissió de derrota electoral en la qual va fer servir un to suau, pausat i a l’altura de les circumstàncies. Llavors va anunciar que tornaria a presentar-se a les presidencials el 2022 –els mandats són de sis anys–, “perquè molta gent m’ha donat suport aquesta vegada, i jo em sento compromès amb els electors”. A mitja tarda havia escrit a Facebook que se sentia “infinitament trist” pel resultat.
La ultradreta tenia ahir una nova oportunitat –gràcies a la repetició de la segona volta de les presidencials, dictada pel Tribunal Constitucional– de situar un dels seus en la direcció de l’Estat d’un país de l’Europa occidental per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial. Però projeccions i escrutini van malmetre aquestes aspiracions indicant la victòria de l’ecologista Alexander van der Bellen. El Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) li va concedir ahir mateix la victòria.
El desenllaç austríac suposa un primer revés per als partits populistes dretans d’Europa, exultants pel resultat del referèndum del Brexit el juny passat, i per l’elecció de Donald Trump com a futur president dels Estats Units fa un mes. De fet, polítics d’aquest espectre ideològic de França (Front Nacional), Alemanya (Alternativa per Alemanya, AfD), Bèlgica (el flamenc Vlaams Belang, VB) i els Països Baixos (Partit de la Llibertat, PVV) havien enviat a Norbert Hofer els seus bons desitjos per a la jornada electoral.
Però després de transcendir la derrota, convençuts que les seves opcions continuen existint, li van oferir felicitacions; entre els qui ho van fer, dos polítics de països que celebren eleccions el 2017, en les quals esperen obtenir resultats decisius. “Felicitacions a l’FPÖ, que ha lluitat amb coratge. Les pròximes eleccions generals seran les de la seva victòria!”, va tuitejar la francesa Marine Le Pen, presidenta del Front Nacional. Geert Wilders, líder del neerlandès PVV, va afirmar també que “l’FPÖ s’ha batut valentament”.
Només aquest valor d’indicador de la fortalesa del populisme dretà explica fins a quin punt unes eleccions per a un càrrec protocol·lari han despertat tal interès fora d’Àustria. Abans solien presentarse i guanyar els candidats dels dos partits polítics clàssics que han governat Àustria des del 1945: el Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ) i el democristià Partit Popular d’Àustria (ÖVP).
Per primera vegada des d’aleshores, aquests dos partits van perdre les opcions a la presidència federal després de caure derrotats en la primera volta. Continuen, això sí, governant el país en coalició. L’FPÖ, encara que derrotat, no desmaia, ja
que va obtenir gairebé el 47% de vots. En la seva entrevista televisiva, Norbert Hofer va augurar que “el Govern no aguantarà gaire més”. Les eleccions generals estan previstes com a molt tard per a l’any 2018 i, si se celebressin ara, els sondejos situen l’FPÖ al capdavant amb més del 30% d’intenció de vot. El seu president, Heinz-Christian Strache, aspira a la cancelleria.
En declaracions a Efe, Christian Rainer, director del prestigiós setmanari austríac Profil , va alertar que aquest és un revés relatiu per als populismes dretans, atès el percentatge de vots aconseguit per l’FPÖ. “Ja han caigut totes les barreres i consideracions morals”, va dir davant el fet que gairebé la meitat dels austríacs no hagin tingut objeccions a l’hora de votar un partit fundat el 1955 per antics nazis i que ara ja és la tercera força política del país.