Discreció íntima
La intensa vida privada del líder va tenir tractament de secret d’Estat
Qui diria que Fidel Castro va ser un home discret: un líder tan xerraire, un adversari tan directe... Però tant en la seva època de jove guerriller com en els seus llargs anys com a governant del país, el cap de la revolució cubana va ser una persona silenciosa, per no dir opaca, en tot el que té a veure amb la seva esfera privada. Els seus embolics, la seva vida familiar i la seva salut sempre van tenir tractament de secret d’Estat.
Els detalls sobre les seves relacions íntimes que han anat transcendint donen per a molt i, de fet, han omplert tones de paper. Amb tot, i més enllà de xafarderies i rumors, la biografia privada de Castro es pot resumir en uns quants paràgrafs.
Castro va néixer el 13 d’agost del 1926 a Birán de la unió d’un emigrant gallec esdevingut un terratinent, Ángel Castro, amb la seva segona dona, Lina Ruz. Fidel va tenir sis germans –Ángela, Ramón, Raúl, Juana, Emma i Agustina, nascuts, com ell, d’aquella unió– i tres mig germans: d’una banda, Lidia i Pedro Emilio, fruit d’un primer matrimoni del seu pare amb María Luisa Argota, i de l’altra, Martín, fill d’Ángel Castro i d’una dona de fer feines, Generosa Batista.
El jove rebel es va casar amb 22 anys amb Mirtha Díaz-Balart, de 20. Tots dos encara estudiaven a la universitat; ell, Dret, i ella Filosofia. El germà de Mirtha, Rafael DíazBalart, aleshores cap de les joventuts de Batista i més tard senador i sotssecretari de Governació amb el dictador, havia estat company i amic de Fidel durant el batxillerat. I anys després es convertiria en un dels seus principals adversaris polítics a l’exili, com ho serien també els seus fills Lincoln i Mario, congressistes per Florida durant anys (Mario encara ho és).
Amb Mirtha, Castro va tenir un sol fill: Fidel Félix, Fidelito. El matrimoni va durar set anys, fins que el líder revolucionari va començar una intensa relació amb la seva atractiva companya de lluita Natalia Revuelta, amb qui va tenir una filla, Alina, que el 1993 fugiria de l’illa per instal·lar-se a Miami i convertir-se en una de les més conegudes adversàries del règim. A mitjan anys cinquanta Fidel va mantenir una altra relació íntima amb l’activista María Laborde, de la qual va néixer Jorge Ángel. Hi ha notícies no confirmades de tres fills més del líder: Panchita Pupo, Ciro (home) i Fito, aquesta última suposada filla
d’una desertora dels serveis secrets.
Una dona que va influir especialment en la vida de Castro durant decennis va ser la seva íntima amiga i col·laboradora Celia Sánchez, que des dels temps de la Sierra Maestra va tenir un paper destacat –se la coneixia com “la primera dama de la revolució”– i va ser secretària executiva del Consell de Ministres. Va morir de càncer de pulmó el 1979.
Va ser a començaments dels setanta quan Fidel va formar parella amb Dalia Soto, la seva vídua i mare de cinc dels seus fills: Alexis, Álex, Alejandro, Antonio i Ángel. Circulen dues explicacions sobre per què tots els noms comencen per A: l’admiració del líder per Alexandre el Gran o un homenatge al seu pare, Ángel. Fidel no va formalitzar el seu matrimoni amb Dalia fins al 1980 amb un casament tan silenciós com ho seria la seva presència en la vida del líder. Quan se la va començar a veure en alguns actes protagonitzats pel seu marit , la Señora –com l’anomenen– sempre seia unes files enrere. Dalia va personificar així una faceta oculta de l’home que amb tanta notorietat va dirigir Cuba durant mig segle: la protecció a ultrança de la intimitat.