Les brases de Sánchez
El deposat líder del PSOE protagonitzarà un nou acte dissabte a Astúries per intentar mantenir viva la flama de la rebel·lió
Més enllà dels desitjos d’alguns, la realitat és una altra”, conclou un dirigent encara fidel al deposat Pedro Sánchez. I la realitat, a parer seu, és que “hi ha un sentiment i un moviment important de canvi en la militància i l’electorat del PSOE”. Hi ha un sentiment d’indignació després que s’hagi apartat el líder del PSOE per investir el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, com a president del Govern, en un acord que, a més a més, com ahir va denunciar la crítica Margarita Robles, temen que porti “implícita l’aprovació del sostre de despesa i, probablement, els pressupostos”. “Hi ha un dolor emocional, per haver trencat l’oposició a l’adversari. Sempre hem estat l’alternativa, i amb el ‘No és no’ d’en Pedro ens havíem espolsat l’etiqueta que PP i PSOE són el mateix, que ara torna amb força”, lamenta un altre fidel.
“En Pedro capitalitza aquest sentiment i encarna aquesta representació, més enllà del que és ell”, apunta un dirigent provincial del PSOE que ajuda Sánchez a articular una gira per Espanya per mantenir viva la seva flama. Després dels actes de reaparició que va celebrar a Xirivella i Sueca (València) el 26 de novembre, Sánchez protagonitzarà una nova cita amb la militància al petit nucli urbà asturià d’El Entrego dissabte vinent. Però tot s’improvisa: “No hi ha equip, ni organització, ni coordinació, ni calendari”, admeten els seus.
Els crítics que van posar l’espatlla per tombar-lo asseguren que amb prou feines té suports en les estructures del PSOE. “Els seus suports ja van quedar clars a Xirivella, quan no va poder comptar amb cap dirigent de referència”, diuen. Aquell dia, davant un miler de simpatitzants, el van acompanyar el líder provincial de València, José Luis Ábalos, el diputat basc Odón Elorza, el membre d’Esquerra Socialista José Antonio Pérez Tapias –que li va disputar el lideratge a les primàries del 2014– i diverses diputades rebels com la balear Sofía Hernanz, la madrilenya Zaida Cantera i María Luz Martínez Seijo, de Palència. Després que el líder del PSC, Miquel Iceta, se n’hagi allunyat, els crítics de Sánchez asseguren que la presidenta de les Balears, Francina Armengol, també pren les seves distàncies, mentre que qui va ser el seu número dos a Ferraz i líder de La Rioja, César Luena, ja podria estar en altres coordenades. Així, els enemics de Sánchez al PSOE –gairebé tots els presidents autonòmics i veterans de referència– pensen que amb prou feines li queda el suport dels líders de Madrid i Castella i Lleó, Sara Hernández i Luis Tudanca, i de la presidenta de la gestora de Galícia, Pilar Cancela.
Els fidels, de tota manera, repliquen que Sánchez encara té el més important: “La força de la militància, que no és poca cosa. I qui diu militància, diu electorat”. Afegeixen, a més a més, que continua tenint molts alcaldes de part seva, i citen el de Dos Hermanas, Francisco Toscano; el de Valladolid, Óscar Puente, i el d’Alacant, Gabriel Echávarri, entre d’altres
Però en el que molts estan d’acord, fidels o crítics, és que, de fet, hi ha més antisusanistes –amb referència a la presidenta andalusa, Susana Díaz– que pedristes. La líder andalusa, segons critiquen, ha engegat la “màquina militar” de la seva federació, i és un model que temen que vulgui implantar en tot el partit. I això, asseguren, està trobant moltes resistències més enllà de Despeñaperros. “Susana no fa presoners, no admet criteris diferents al seu. Però la militància demana un altre model de partit, més obert i flexible, més integrador”, diuen. Alguns dirigents pensen que aquest és el paper que tracta de representar Pedro Sánchez –“No es tracta tant que ell sigui el pròxim secretari general com que no ho sigui Susana”–, tot i que molts pensen que ja no podrà tornar a liderar el PSOE. Però tampoc no troben, ara per ara, cap altra alternativa: “Qui posa nom a l’antisusanisme?”, es pregunten.
“Per a en Pedro no es tracta tant que ell sigui el pròxim secretari general com que no ho sigui Díaz”, diu un fidel