La dona que qüestiona Rivera
L’eurodiputada de Ciutadans Carolina Punset exigeix més democràcia interna i un nou relat en el partit
Carolina Punset ho deixa clar: “No ho tinc decidit, ni em ve de gust”. Es refereix a la possibilitat de plantejar una candidatura alternativa a la d’Albert Rivera en el congrés de Ciutadans del mes de febrer que ve. “L’Albert és una figura indiscutible”, afegeix. Però adverteix amb contundència que el que sí que exigeix és “un canvi en la relació del partit amb les bases, que existeixi una democràcia real i no designacions a dit i, a més, que la direcció reflexioni sobre quin relat vol oferir”.
L’eurodiputada i exdiputada autonòmica valenciana, nascuda a Washington el 1971, en poques setmanes ha aconseguit generar no poques inquietuds a Ciutadans. Dona directa, sense pèls a la llengua i dotada d’una forta personalitat, ha començat a liderar un corrent intern que qüestiona, formalment, el discurs i algunes decisions polítiques d’Albert Rivera, crítica que la va portar a abandonar recentment el comitè executiu del partit. “Estem oblidant els principis que fonamenten els eixos discursius de la creació del partit”, alerta. Segons el seu parer, l’excés de “màrqueting d’eslògans” ha acabat “diluint la nostra personalitat i confonent el nostre paper en la societat”.
La protesta de l’eurodiputada ha circulat amb notorietat pels mitjans de comunicació i en certs fòrums de debat, com el que es va celebrar fa poc a Madrid amb el títol “El nacionalisme i el populisme”, que va reunir antics referents intel·lectuals de Ciutadans com ara Albert Boadella i Arcadi Espada.
En aquest debat Carolina Punset va subratllar la seva lluita contra tota mena de “nacionalismes, que només aconsegueixen dividir a la gent”, i va reivindicar “que l’únic patriotisme vàlid és el patriotisme ciutadà basat en la Constitució”. “Ciutadans ha de ser un dic de contenció contra qualsevol tipus de nacionalisme, no hi ha nacionalisme moderat”, va advertir.
L’eurodiputada explica que el seu malestar amb la direcció del partit va començar fa temps, però que es va accelerar quan va observar com “certes decisions desvirtuaven la personalitat de Ciutadans”. Pren com a referències la decisió de pactar amb el PSOE després del 20-D i, posteriorment, “de lliurar-se al PP quan bona part del partit hi estava en contra, però el no a Mariano Rajoy alguns el van oblidar”.
En tota aquesta crítica també hi ha elements “locals”. Carolina Punset rebutja que a les autonomies i en moltes agrupacions locals “s’hi hagi permès entrar persones que han assolit poder en l’organització que no tenen res a veure amb el que és Ciutadans”.
El cas valencià n’és un bon exemple. Ella va ser síndica del partit a les Corts Valencianes i no es va tallar a l’hora de criticar com exdirigents del PP i líders del regionalisme conservador valencià “havien aconseguit penetrar i oferir un discurs que trenca completament amb el que ha de ser Ciutadans”. Posa com a exemple els líders del partit a València capital “que venen un regionalisme com el d’Unió Valenciana, un discurs que torna a basar-se en senyes d’identitat, en la llengua i en altres símbols; aquest no és ni ha de ser el nostre discurs”. “Alguns –afegeix– semblen voler escorar Ciutadans a la dreta, quan nosaltres som de centre”.
La seva etapa com a diputada valenciana no va estar exempta de crítiques. Va ser contundent a l’hora de denunciar la política lingüística de l’executiu del PSPV i Compromís, que ella va qualificar d’“immersió lingüística”.
Però també és cert que ella, igual com la seva parella i síndic actual de Ciutadans, Alexís Marí, han arribat a múltiples acords de govern amb l’executiu de Ximo Puig (PSPV i Compromís), un possibilisme i pragmatisme que no agrada gens al PP valencià ni a molts dels quadres de Ciutadans a València, que anhelen que el partit tingui una clara mirada cap a la dreta.
Ella no té dubtes sobre quins són els eixos de l’ideari polític de Ciutadans: “Som un partit progressista en l’àmbit social i en el mediambiental; liberal en l’econòmic; laic, i que posa en primer lloc les persones davant les ideologies; hem de tenir capacitat per dialogar amb tothom i, abans que res, hem de tenir en la transversalitat nostra més qualitat per poder col·laborar en l’estabilitat de les institucions públiques a Espanya”. En aquest sentit, defensa que Albert Rivera “ha oblidat aquests principis, i s’ha deixat seduir per estratègies polítiques que els vulneren”.
Per això exigeix que Ciutadans faci un “profund” debat intern “per explicar amb claredat cap a on volem anar”. I que abans del congrés “s’aclareixi com s’elegiran les persones, si els vots dels militants tenen valor, si el vot podrà ser secret i a les urnes, o si al final s’aplicarà la política de designacions sense cap democràcia interna, ja que això ho rebutjo.”
Carolina Punset defensa que si el president de Ciutadans, Albert Rivera, continua per aquest camí “aconseguirà que les persones no ens identifiquin”. “Som un partit que hauria de tenir una oferta nova i alternativa als altres, però sembla que Rivera no ho vol”. “Ho pagarem car”.
Punset acusa Rivera de “deixar-se seduir per estratègies polítiques” que dilueixen Ciutadans i d’“oblidar els principis” La política alerta que la deriva cap a la dreta del partit l’allunyarà de la gent i que “ho pagarem car”