Euskadi i Madrid escenifiquen avui l’inici del desglaç
Azpiazu explicarà a Montoro que ha pagat 1.600 milions de més per la quota basca
Després de setmanes de missatges creuats, en públic i en privat, el Govern central i l’Executiu basc d’Iñigo Urkullu escenificaran avui la voluntat de començar una nova etapa de diàleg, lluny de les tensions dels últims quatre anys. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el conseller d’Economia, Pedro Azpiazu, fins ara diputat del Partit Nacionalista Basc al Congrés, es reuniran a Madrid per intentar desencallar els principals reptes de l’agenda econòmica.
Tot i que les qüestions que es posaran sobre la taula estan perfectament acotades, la trobada té un vernís polític innegable. En primer lloc, perquè servirà per constatar l’inici del desglaç entre Madrid i Vitòria en un escenari sense majories absolutes en cap dels dos parlaments i amb els pressupostos generals de l’Estat a l’horitzó. En segon lloc, perquè permetrà visualitzar el caràcter bilateral de les negociacions entre el Govern de Rajoy i la comunitat autònoma, pocs dies després del Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan multilateral. Per als nacionalistes bascos subratllar aquesta diferència és important en la mesura que el futur Estatut –que es debatrà aquesta legislatura– hauria de traslladar a la política el model de relacions que ara ja funciona en el terreny econòmic. En una entrevista ahir al diari El Correo, Urkullu tornava a reivindicar “una sobirania compartida en un món interdependent”.
De moment, Montoro i Azpiazu abordaran la principal urgència d’Euskadi, les discrepàncies comptables sobre la quota basca, els diners que aporta cada any a l’Estat per les competències no transferides. L’Executiu basc calcula que ha pagat uns 1.600 milions d’euros de més i que la xifra s’hauria de situar en els 850 milions, una mica més de la meitat del que s’abona anualment, que són 1.565 milions. El problema de fons rau en el fet que la quantitat es va pactar el 2007 i s’hauria d’haver revisat el 2011, però aleshores l’acord va ser impossible i es va prorrogar. Ara Euskadi confia que la manca de suports estables del Partit Popular al Congrés i la necessitat de trobar socis per tirar endavant els pressupostos permetin desbloquejar la situació. El PNB ja ha advertit que abans d’asseure’s a negociar els comptes vol gestos concrets que permetin constatar un canvi d’actitud.
La voluntat de reconduir les coses s’ha plasmat en imatges políticament rellevants, com l’assistència de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la presa de possessió del càrrec de lehendakari. En seu parlamentària, la setmana passada va expressar la voluntat de reduir la conflictivitat als tribunals i, fins i tot, de “reanalitzar” alguns dels recursos que s’han interposat contra lleis autonòmiques, un dels principals obstacles per al PNB a l’hora de girar full dels últims anys. L’altra carpeta destacada és la de les infraestructures, de manera especial l’arribada del tren d’alta velocitat a les capitals basques. El ministre de Foment, Iñigo de la Serna, nascut a Bilbao, ha expressat el seu compromís d’impulsar les obres.
Azpiazu, bon coneixedor de la maquinària política de la capital espanyola, serà l’encarregat de liderar els primers passos de la nova etapa, tot i que el pes principal recaurà en el titular de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka, que també ha fet part de la seva carrera professional a Madrid.
Entre els temes que analitzaran avui Montoro i el conseller basc hi ha l’objectiu de dèficit per al 2017, aprovat per les comunitats autònomes dijous, si bé Euskadi admet que les exigències financeres de Brussel·les permeten poc marge de maniobra.
El PNB només girarà full si el Govern central retira els recursos a les lleis autonòmiques i accelera algunes obres