Sis advertències a Forcadell
Des que el TC va suspendre la resolució independentista s’han succeït les discussions legals a la Mesa del Parlament
Es compleix un any des que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la resolució independentista del 9 de novembre, en què Junts pel Sí i la CUP plasmaven la seva intenció de trencar amb la legalitat espanyola i negar autoritat a l’Alt Tribunal. Des d’aleshores s’han succeït les discussions sobre la legalitat de les iniciatives relacionades amb el procés sobiranista en el si de la Mesa del Parlament, que presideix Carme Forcadell. L’exsecretari general de la Cambra, Pere Sol, i el lletrat major, Antoni Bayona, van relatar un d’aquests episodis la setmana passada en la seva compareixença com a testimonis dins de la investigació per un presumpte delicte de desobediència contra Forcadell, que declararà davant el jutge el dia 16 d’aquest mes. No es tracta, tot i això, de l’única vegada que els lletrats adverteixen de les eventuals conseqüències de desobeir el TC. Ja sigui motu próprio o a petició dels grups, els juristes han avisat en sis ocasions d’aquest hipotètic escenari a la Mesa.
Els riscos de seguir amb la ruptura. Després de la suspensió de la resolució del 9 de novembre, els serveis jurídics del Parlament van elaborar un informe per avaluar els efectes d’aquesta sentència del TC sobre l’activitat parlamentària, a petició de Catalunya Sí que es Pot i amb l’anuència de Forcadell. En ell, defensen la competència del Parlament per elaborar lleis però avisen del risc que suposaria l’aplicació del contingut de la declaració anul·lada. “La sentència del Tribunal Constitucional comporta l’obligació que el Parlament la compleixi”, assenyala el document, si bé subratlla que la funció legislativa està “garantida per l’Estatut”.
Les tres lleis de ruptura. Els lletrats van emetre un altre informe al febrer en què qüestionaven la tramitació per via de ponència de les tres lleis de “desconnexió” –règim jurídic català, administració tributària i protecció social, que emanen de la declaració del 9 de novembre– . Aquesta fórmula, al·legaven, només es pot fer servir per tramitar lleis “pròpies del desenvolupament bàsic de l’Estatut”. La majoria de Junts pel Sí a la Mesa, tot i això, va obviar el consell dels serveis jurídics i va aprovar la creació de les ponències.
Reafirmar la declaració anul·lada. La CUP va posar en un compromís Junts pel Sí a l’abril quan va presentar una moció en què demanava de reafirmar el contingut de la declaració rupturista anul·lada, en un clar desafiament al TC. Llavors, els lletrats van avisar que tramitar la moció en els termes plantejats era il·legal perquè “tots els poders públics” tenen l’obligació “de complir les sentències del TC”. Els grups de l’oposició van demanar a la Mesa que frenés la iniciativa, però, un altre cop, Junts pel Sí va fer valer la seva majoria per aprovarne la tramitació. Finalment, la coalició entre el PDECat i ERC va acordar canvis en el redactat amb la CUP en què s’eludia la paraula “desobediència”.
Votació del procés constituent. Després d’un intens debat en una sessió celebrada el 20 de juliol, la Mesa del Parlament va acordar no incloure en l’ordre del dia del proper ple la votació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent, en què s’advoca per la unilateralitat per assolir una hipotètica independència. Tot i això, en el ple del 27 de juliol Forcadell va permetre sotmetre a votació un canvi en l’ordre del dia per introduir el debat de les esmentades conclusions. L’exsecretari general del Parlament i el lletrat major van elaborar un informe a iniciativa pròpia per avisar de les conseqüències d’incomplir les resolucions del TC. Poc després, el Constitucional va admetre l’incident d’execució de sentència plantejat pel Govern central contra la votació. Aquest procediment és el que ha provocat la investigació judicial de Forcadell per presumpta desobediència.
Resolució sobre el referèndum. El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, va advertir la Mesa que la resolució sobre el referèndum impulsada per Junts pel Sí i la CUP en el debat de política general del 5 i 6 d’octubre podia contravenir les ordres del TC. Hi ha la “possibilitat que el TC pugui considerar que es produeix un incompliment” de les seves sentències, va assenyalar. Encara així, la majoria de Junts pel Sí a la Mesa va donar pas a la resolució al·legant la llibertat d’expressió dels diputats.
Els pressupostos de la Generalitat. La Mesa es va tornar a reunir el 29 de novembre per debatre l’admissió a tràmit del projecte de llei dels pressupostos, que aquell dia va presentar en el Parlament el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. L’actual secretari general de la Cambra, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, van avisar oralment durant la reunió de les possibles conseqüències legals en cas que els pressupostos incloguin partides que contravinguin les resolucions del TC. Els grups parlamentaris contraris a la independència van interpretar que es referien a la partida per a processos electorals i participatius i a la disposició addicional número 31, en què el Govern es compromet a celebrar un referèndum. Així, en van sol·licitar la paralització, però la Mesa va permetre’n l’admissió a tràmit perquè els membres de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot van considerar que no hi ha problemes legals.