Àustria rebutja la ultradreta

EUROPA respira més tranquil·la un cop va conèixer ahir la victòria del candidat progressista a la presidència d’Àustria, l’independent i exlíder verd Alexander Van der Bellen, davant el seu rival, el candidat de l’ultranacionalista FPÖ, Norbert Hofer. Un triomf ampli respecte a les eleccions celebrades el maig passat, quan Van der Bellen es va imposar per només sis dècimes al seu adversari, un resultat que el Tribunal Constitucional va anul·lar per un recompte ple d’irregularitats. Ahir, el recompte atorgava al vencedor més de sis punts percentuals de diferència, en espera que avui es tanqui el escrutini amb els vots per correu. El candidat de la ultradreta va admetre la derrota quan es van fer públics els primers resultats.

Tot i que el paper del president d’Àustria és més formal que efectiu, la victòria de Van der Bellen no només allunya la possibilitat que un país europeu estigui presidit per un ultranacionalista després de la Segona Guerra Mundial, sinó que significa una derrota per a les expectatives de diversos grups populistes, antiimmigració i antieuropeus, que planegen un assalt electoral al poder a diversos països del continent. Una possibilitat que es va potenciar després del triomf del Brexit al Regne Unit, i de Donald Trump als Estats Units, que aquests grups van considerar com un èxit propi. El fracàs de l’FPÖ austríac és, també, una galleda d’aigua freda per a les pretensions de la ultradreta europea.

Perquè amb la repetició de les eleccions el que es jugava era quelcom més que la presidència d’un país centreeuropeu. Hofer plantejava els comicis com la necessitat d’un tancament de fronteres als immigrants, així com un replantejament de la UE. Fins i tot va arribar a insinuar, després del Brexit, la celebració d’un referèndum al seu país, si bé immediatament després se’n va desdir. Els austríacs, malgrat tot, continuen sent majoritàriament partidaris de l’Europa unida, com ho demostren els resultats d’ahir. Una altra qüestió que aclareix la victòria de Van der Bellen és que no hi ha hagut efecte arrossegament de la victòria de Trump, entre altres raons perquè el magnat americà no és precisament un personatge que suscita moltes simpaties a Àustria.

No ha estat, tot i això, una victòria fàcil per a Van der Bellen. Els problemes de la coalició governamental entre socialdemòcrates i conservadors a Àustria no eren una carta al seu favor. Un Govern que no ha sabut gestionar la crisi econòmica, en un país de vuit milions d’habitants, on la dependència del mercat alemany ha estat molt perjudicial per a la indústria, les exportacions i l’ocupació, i no ha aconseguit resoldre les gairebé 140.000 peticions d’asil d’immigrants que ha rebut des del 2015. Vet aquí el fracàs dels seus representants en les eleccions presidencials passades. Hofer va jugar amb habilitat populista la carta d’“Àustria per als austríacs”, que finalment no ha sortit victoriosa. En canvi, Van der Bellen es va presentar com a independent per atreure el vot urbà i dels electors més preparats, que se senten europeus, i a la llarga campanya des del maig passat va provar d’arrabassar al seu adversari el vot rural –sector molt afectat per la crisi–, cosa que ha aconseguit, atesos els resultats d’ahir. Una victòria que els partits tradicionals austríacs hauran de tenir molt en compte de cara a les legislatives. Però també Brussel·les haurà de prendre consciència que el camí que porta pot dur cap al desastre.