Una setmana caòtica
DILLUNS, feiner; dimarts, festiu; dimecres, feiner; dijous, festiu, i divendres, feiner. És la setmana més caòtica que ens han ofert les festes de la Constitució i de la Puríssima els últims anys. Cada sector social i econòmic s’ha organitzat com ha pogut per superar els inconvenients d’aquest calendari tan irregular, per bé que en moltes famílies ha estat impossible harmonitzar les diferents variacions dels calendaris escolars, laborals i festius.
El perjudici principal de la bogeria del calendari laboral que es viu aquesta setmana és per a l’economia. Tret del sector turístic, el país en conjunt perd pràcticament cinc dies de producció i de feina. Els costos que això suposa s’haurien pogut reduir a la meitat si les dues festes s’haguessin traslladar al dilluns i el dimarts. Però la rigidesa política i institucional que presideix aquest país ho fa impossible. El Partit Popular, que va incloure la reforma del calendari laboral al programa electoral de la legislatura anterior, no ha pogut arreglar-ho.
El debat sobre la necessitat d’organitzar les jornades festives a Espanya amb més racionalitat, igual com es fa en bona part dels països desenvolupats, és present sempre per aquestes dates des que fa 37 anys es va instaurar el 6 de desembre com el dia de la Constitució, dos dies abans de la festa religiosa de la Puríssima.
Com hem dit, la solució és molt senzilla en teoria, ja que n’hi hauria prou amb el replantejament del model de dies festius perquè s’acumulessin totes les festes els primers dies de la setmana per evitar situacions que no ajuden les famílies ni la competitivitat de les empreses. Un exemple que ha sorgit en nombroses ocasions és el d’Irlanda, un país eminentment catòlic, on algunes festes religioses passen als dilluns.
El mateix Estatut dels Treballadors faculta el Govern espanyol i les comunitats autònomes a traslladar les seves festes als dilluns, excepte Nadal, Any Nou, Primer de Maig i Dotze d’Octubre. Però la manca de flexibilitat tant de l’Església espanyola com de les diverses institucions polítiques –reticents a canviar les dates de les celebracions respectives– impedeix els acords que beneficiarien el conjunt de la societat, tant econòmicament com en qualitat de vida, i l’organització familiar i col·lectiva.
És una qüestió que no només afecta aquest aqüeducte, sinó que també es produeix en altres dates de l’any. I que exigiria molta més dosi de bona voluntat per part de tots per resoldre-la, com hem reclamat reiteradament sense èxit des de fa anys.