El nu del professor
Spicer, de la Universitat de Londres, emula la reivindicació d’Iskra Lawrence
André Spicer és professor de Comportament de les Organitzacions (City University of London) i un dia després que la model Iskra Lawrence es despullés al metro de Nova York per reivindicar la diversitat corporal i lluitar contra la dictadura dels falsos cossos perfectes, ell va fer el mateix a Londres.
La diferència, esclar, és que Spicer ni és un model famós ni una persona coneguda. Abillat amb xandall (per treure-se’l amb més facilitat) i amb un paper a la mà, el professor va pujar a l’estació Monument de la línia central del metro londinenc. Aleshores va demanar l’atenció dels passatgers, va començar a parlar seguint la pauta del discurs d’Iskra Lawrence però en clau masculina i es va treure el xandall davant la mirada dels viatgers. Un boig al vagó? Quan va acabar d’exposar les seves reflexions, el públic va aplaudir.
Spicer ha penjat la seva actuació reivindicativa a Twitter i ha explicat els perquès en un article del Huffington Post, on explica que ell és un professor, un home que entra en la mitjana edat amb un cos que la majoria de la gent pot pensar que és normal. Però admet que quan es mira al mirall es preocupa pel que veu, es pregunta si té massa panxa, si està prou musculat, com té el cabell o si té el cul gran. Spicer és l’autor de The wellness syndrome, un llibre en el qual denuncia una societat que ha convertit el benestar en un imperatiu moral, en una ideologia que la tenalla amb un sentiment permanent de culpa. Unes reflexions que va recollir aquest diari en conversa amb l’autor.
Tot i que ha reflexionat sobre el tema, Spicer admet que ell tampoc no es pot desprendre d’aquesta sensació de culpa per no ser “perfecte”, una pressió que fins ara perseguia les dones però que avui també ha atrapat els homes. Ha fet dietes, ha corregut diverses maratons, explica, però tot i així s’ha sentit culpable. Per què?, es pregunta. Perquè el cos perfecte és simplement un miratge. El professor alerta sobre la pressió creixent que pateixen els homes quan abans era un problema sobre tot de les dones, que els porta també a l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per empatx.
La pressió sobre els falsos cossos perfectes ha arribat també als homes, denuncia el docent