La Marató de la feridura

Si avui el meu avi matern, mort el 1991, veiés l’anunci de La Marató de TV3, no entendria que aquesta edició està dedicada a una de les malalties que el van acabar enterrant: l’ictus. Com a bon humanista, segurament sabria que ictus ve directament del llatí i que significa cop, tot i que l’ús d’aquest mot estava vinculat a la mètrica. Avui, en canvi, s’ha acabat generalitzant per anomenar una malaltia que ve de lluny i que ha tingut molts noms.

D’entrada, ictus és només una part de l’expressió “ictus apoplèctic” (o d’altres menes). És a dir, tot i que pot semblar més científic que la popular embòlia (cerebral, pulmonar...), ictus també és un escurçament popular disfressat de llatinisme. Si anem al metge amb angines o amb galteres i en sortim amb amigdalitis o amb parotiditis, a dreta llei si hi anem per una embòlia, n’hauríem de sortir amb un ictus apoplèctic. Els metges, però, també n’han escurçat el nom i s’han quedat amb l’ictus per al que afecta el cervell i, de retruc, una part del cos.

Observeu que en aquest paràgraf hi han sortit dos sinònims de la malaltia que ens ocupa: apoplexia, denominació més científica, i embòlia, el que deien que va patir el meu avi en diferents graus, i que era el nom popular fins que l’ictus li va prendre el protagonisme. Si reculem una mica més, encara trobarem una altra denominació: l’atac de feridura. “La Roser s’ha ferit”, sentíem a dir fa una colla d’anys. I no és que la Roser s’hagués tallat amb un ganivet, sinó que havia patit un atac de feridura.

De totes aquestes denominacions, la que ha fet carrera més enllà de l’àmbit mèdic ha estat embòlia. Un exemple: “Quan el nano ha trencat la tele, el Pere ha agafat una embòlia de por”. En aquest cas, per sort, el Pere no ha patit cap atac de feridura, sinó que s’ha enfilat per les parets de l’emprenyada que ha agafat quan ha sabut que el televisor s’havia fet malbé. Aquest estat colèric és un ús figurat que no recullen els diccionaris, però que és força viu.

És a dir, en la parla popular, l’ictus s’endurà l’embòlia com a malaltia (sentit recte) i ens deixarà el sentit figurat que, curiosament, dóna una imatge contrària a les conseqüències reals de l’atac apoplèctic, que és de paràlisi parcial, davant de l’energumen que se’ns presenta quan es fa servir en sentit metafòric.

Agraïment: El títol és manllevat d’un tuit d’Enric Gomà.

Aclariment: Aquest article no és mèdic, és lingüístic, a partir dels usos populars d’aquestes paraules.

Desig: Que La Marató sigui tot un èxit i avanci la investigació en aquest camp, fins a endur-se la malaltia com se’n van les paraules.

Quan anem al metge amb angines o amb galteres, en sortim amb amigdalitis o amb parotiditis