La bibliotecària d’‘Els caçafantasmes’
ALICE DRUMMOND (1928-2016) Actriu nord-americana
Resulta sorprenent que en un Hollywood on es menysté les dones d’una certa edat, la carrera cinematogràfica d’Alice Drummond comencés a destacar als 55 anys. El paper que va marcar la diferència va ser el de la bibliotecària terroritzada de la versió de 1984 de Els caçafantasmes. Tenia poques escenes, però la que obria la pel·lícula és de les més recordades. Des d’aleshores va anar enllaçant papers petits però memorables en films com Ace Ventura, un detectiu diferent, Despertar o El dubte.
Drummond tenia un físic d’aparença fràgil i malaltissa, que va marcar molt els papers a què optava, per bé que amb la seva interpretació també va saber dotar alguns personatges d’una força inesperada que engrandia la pel·lícula. Cal recordar la rèplica que li va etzibar a Jim Carrey al film Ace Ventura (1988) i que provoca un dels moments més hilarants de la pel·lícula: “Dan Marino s’hauria de morir de gonorrea i podrir-se a l’infern. Et ve de gust una galeta, fill?”.
La seva carrera lògicament va començar molt anys abans que cridés l’atenció dels directors de càsting. De fet, va madurar als escenaris de Broadway (als quals sempre es va mantenir fidel) durant la dècada dels seixanta. El següent pas va ser la televisió, on va participar com la infermera Jackson a la sèrie Sombras en la oscuridad, una estimable aproximació de la pantalla petita al tema dels vampirs, amb una trama que fa uns anys va tornar a recuperar Tim Burton en una pel·lícula que aquí es va estrenar com Ombres tenebroses.
Drummond va començar al cinema el 1970 amb la comèdia de Rob Reiner Dónde está papá. Després no va tornar a aparèixer a la pantalla fins que li van oferir un paper petit al costat de Burt Reynolds i Dolly Parton a La casa más divertida de Texas (1982). L’any següent va ser quan Ivan Reitman la va contractar perquè protagonitzés l’escena inicial de Els caçafantasmes: una bibliotecària que comença a experimentar fenòmens estranys a càrrec d’un fantasma malèfic. Un ensurt inicial que va deixar empremta. La pel·lícula va esdevenir un dels grans èxits de l’any i va donar un bon impuls a la carrera de tots els seus intèrprets, començant per Bill Murray. També la carrera de Drummond va agafar embranzida.
Entre sèries i pel·lícules, va aparèixer en més de seixanta títols, per bé que sempre fent papers secundaris. El més reconegut, a més de la mare bipolar d’Ace Ventura, va ser el de Lucy, un dels pacients catatònics, a Despertar (1990), la pel·lícula que recollia les experiències reals del doctor Sacks i que va ser una de les grans favorites als Oscar d’aquell any. Robert De Niro i Robin Williams encapçalaven el repartiment.
Més recentment, Drummond es va posar l’hàbit per interpretar una de les monges de El dubte (2008), amb Meryl Streep i Philip Seymour Hofman. El seu petit paper de la germana Verònica, que dóna pistes de l’estrany comportament del capellà de l’escola, no desmereixia gens aquell planter; i Déu n’hi do, ja que tots els actors principals, Seymour, Streep, Amy Adams i Viola Davis, van ser nominats als Oscar.
L’última aparició de Drummond va ser el 2010 en una comèdia que protagonitza Brendan Fraser, En pata de guerra. Després es va retirar a la casa que tenia a Nova York, no gaire lluny del seu estimat Broadway. Al final el seu aspecte fràgil es va convertir en realitat: va caure fa dos mesos i ja no es va poder recuperar. Va morir dimecres passat, als 88 anys.