La Vanguardia (Català)

Barcelona no sap què fer amb la Guàrdia Urbana a cavall

L’Ajuntament sembra d’incertesa el futur de la unitat muntada de la policia local

- MAYKA NAVARRO Barcelona

Ara anuncio que elimino la banda de música, ara anuncio que no me la carrego... Aprofito el desconcert i anuncio en un comunicat que la unitat muntada de la Guàrdia Urbana “reforçarà les seves activitats vinculades amb el patrullatg­e en l’àmbit forestal i els barris de muntanya”, però sense tenir en compte ni tan sols que la seu de la unitat és a tocar del mar i que hi ha un llarg camí fins a les muntanyes de Collserola i Montjuïc que els cavalls no poden recórrer al galop per l’avinguda Diagonal. L’Ajuntament de Barcelona sap realment quin ha de ser el futur de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana, és a dir, el mig centenar de policies i els 31 cavalls? No, definitiva­ment, no ho sap. Hi ha una cosa que sí que saben, que no hi ha intenció política de dissoldre-la. Però, alerta, fa dos anys que no s’adquireixe­n animals i una desena d’exemplars ja superen de llarg l’edat per continuar de servei al carrer. A aquest pas l’immobilism­e portarà a la inevitable desaparici­ó de la muntada.

Com la resta de les unitats de la Guàrdia Urbana, tota l’organitzac­ió policial està immersa en un procés intern de transforma­ció. Els canvis s’han plasmat amb traç gruixut al pla director de la policia municipal, que ha de posar els fonaments del que hauria de ser la nova Guàrdia Urbana dels pròxims anys.

S’ha escrit molt del que l’actual equip de govern faria amb la unitat de suport policial (USP), encara coneguda per alguns com els antiavalot­s. Ada Colau va prometre en campanya que els eliminaria i, amb el temps, i segurament amb un millor coneixemen­t de la seva activitat, l’alcaldessa ha acabat entenent que té raó el comissiona­t de Seguretat, Amadeu Recasens, quan defensa el mantenimen­t de la unitat. Amb un altre nom, amb un altre uniforme, amb un altre responsabl­e al comandamen­t, però amb unes funcions adequades a la nova estructura, però necessàrie­s en una ciutat d’1,6 milions d’habitants i més de 30 milions de visitants a l’any.

Mentre que el debat sobre els guàrdies urbans de la USP ha quedat diluït, de sobte irromp un altre debat sobre el futur de la unitat muntada. És una cosa ben curiosa si es té en compte que és un departamen­t tan autònom de la resta de la policia municipal que no fa gaire, quan un dels actuals responsabl­es polítics va arribar al Consistori i va preguntar què feia exactament la muntada, ningú de la cúpula policial no va saber què respondre-li.

Els últims anys la unitat untada de la Guàrdia Urbana ha patit, segurament més que la resta dels departamen­ts, la falta de lideratge policial que hi continua havent al si de l’organitzac­ió. Detalla bé

La banda de música es va eliminar i es va recuperar en una mateixa setmana

La compra de cavalls està aturada i fa dos anys que no arriben nous exemplars

la situació un comandamen­t. Abandonada i deixada de la mà de la cúpula, a la unitat muntada es va acabar gestant un ambient tancat, endogàmic i viciat que fins i tot va desembocar en denúncies per assetjamen­t laboral entre comandamen­ts i, fins i tot, alguna per maltractam­ent als cavalls.

Quan va arribar, Recasens va ordenar dos informes. Un a Afers Interns, que ja ha finalitzat i que no preveu situacions d’assetjamen­t laboral. I un altre a recursos humans sobre quines tasques fa la unitat policial a cavall.

Avui dia hi ha un desconeixe­ment absolut de les funcions de la unitat muntada i, molt especialme­nt, de la feina que implica tenir uns cavalls capaços de sortir al carrer i permetre, per exemple, que una mare s’acosti amb la seva filla fins a l’animal i que l’animal reaccioni dòcilment. Un altre debat diferent que potser s’hauria d’emprendre amb seriositat és decidir si es volen mantenir aquests cavalls policials. Represente­n, aproximada­ment, un cost de tres milions d’euros dels més dels 150 del total de la policia local. I decidir si aquesta presència, amb uniforme blau de feina, o amb les casaques vermelles i plomes de gala als actes protocol·laris, continua significan­t un element de representa­ció de la ciutat.

Una bona prova de la ignorància amb què s’ha tractat la qüestió és la polèmica generada fa poc sobre la permanènci­a de la banda de música. Fa dues setmanes l’intendent en cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, es va presentar a les dependènci­es de la unitat untada, al carrer de Wellington, al costat del zoo de Barcelona. Havia de donar una notícia. “La banda de música desapareix”, els va comunicar. “Però, per què?”, van preguntar els guàrdies que la integren. L’intendent els va explicar que els assajos dels instrument­s ocupaven massa hores de la jornada, però els va prometre una injecció d’afecte, perquè els diners no abunden, i nous projectes per potenciar el protagonis­me de la unitat. La reunió va coincidir amb la incorporac­ió recent del nou responsabl­e de la muntada, l’inspector Àngel Sagués, que va substituir l’intendent Salvador Pallarés, un comandamen­t particular amb escàs do de gents amb la tropa però que havia aconseguit la supervivèn­cia de la unitat.

Ningú dels que van tenir la idea de desmuntar precipitad­ament la banda de música no es va adonar que ara els policies estan en ple assaig de dos dels actes més importants en què participen: la cavalcada dels Reis d’Orient i la visita als malalts del Cottolengo. Alguns dels presents a la trobada van recordar a Evelio Vázquez que la unitat muntada ja s’havia compromès en aquestes dues activitats i van plantejar que potser era millor participar i debatre després sobre el futur de la banda, tenint en compte que no tornarien a actuar fins als Tres Tombs, a finals de gener.

Però hi havia pressa per eliminar la banda i, com a argument per dissoldre-la, es va explicar que els guàrdies invertien massa hores en els assajos dels instrument­s i, per tant, desatenien les seves tasques de servei policial. “Els guàrdies urbans que formen part de la banda poden penjar els instrument­s, però el que no poden fer és baixar del cavall. Alguns potser encara no han entès que l’instrument es toca sobre un animal. És a dir, que els guàrdies no tocaran la trompeta, però hauran de continuar a la muntada”, adverteix un comandamen­t policial.

Com a pedaç d’urgència, dimecres passat l’Ajuntament va anunciar que mantindrà la banda de música, però amb una condició: que assagi fora de l’horari laboral i que no actuï fora de Barcelona. La pregunta que es fan alguns membres de la unitat muntada –a qui, per cert, ningú no ha preguntat res– és què passarà amb el carrusel de la unitat muntada. La prohibició d’actuar a l’estranger inclou la muntada i, de fet, fa poc es va vetar un viatge a Londres per fer una exhibició. Els carrusels de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana continuen tenint un gran prestigi internacio­nal. No s’ha de trigar a decidir si es mantenen o no.

El cap de policia va reunir els agents per anunciar la dissolució del grup musical

La prohibició de sortir a l’estranger afecta la muntada, que ja no anirà a més exhibicion­s

 ?? LAURA GUERRERO ?? Presència imponent. Un agent de la Guàrdia Urbana desfilant l’octubre passat per Via Laietana amb motiu d’un congrés de dones policia a Barcelona
LAURA GUERRERO Presència imponent. Un agent de la Guàrdia Urbana desfilant l’octubre passat per Via Laietana amb motiu d’un congrés de dones policia a Barcelona
 ?? CARLOS PEREZ DE ROZAS ?? Exhibició multitudin­ària de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana a la plaça de toros de les Arenas, el 1967
CARLOS PEREZ DE ROZAS Exhibició multitudin­ària de la unitat muntada de la Guàrdia Urbana a la plaça de toros de les Arenas, el 1967
 ?? MARC ARIAS ?? Dos guàrdies urbans de la muntada amb uniforme de feina
MARC ARIAS Dos guàrdies urbans de la muntada amb uniforme de feina

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain