La guerra dels Rose
El procés de divorci que es viu a Barcelona pel turisme entre el govern municipal i les associacions de veïns, d’una banda, i els sectors econòmics de la ciutat, de l’altra, està tan enverinat que s’assembla al guió de la pel·lícula La guerra dels Rose, de Danny DeVito. Recordeu la parella que protagonitzaven Michael Douglas i Kathleen Turner? Van decidir continuar convivint sota el mateix sostre durant la tramitació del divorci i la cosa va acabar com el rosari de l’aurora.
La diferència entre la trama de la pel·lícula i el que està passant a Barcelona és que els Rose sempre podien haver deixat la casa matrimonial per evitar el desastre final. En canvi, govern, veïns i empresaris estan condemnats a conviure al mateix lloc. Per això, en aquest cas caldrà alguna cosa més que un voluntariós advocat matrimonialista per resoldre una situació d’alt voltatge per a la convivència i el futur de la ciutat.
La realitat és que hi ha molt de malestar als dos costats de la relació. Es va poder constatar dimarts passat en la reunió que tots els sectors econòmics vinculats al comerç i al turisme de Barcelona van dur a terme a El Molino per expressar el seu gran enuig amb la política municipal i amb l’estat d’opinió instal·lat en les entitats veïnals. Poques vegades tantes veus amb interessos tan diferents havien coincidit en un mateix
La relació entre govern i veïns amb el sector turístic és tan tensa que necessita un jutge que no en sigui art i part
diagnòstic: Barcelona no té una estratègia per afrontar el turisme més enllà de demonitzar-lo. Comerciants, hotelers, sindicats, immobiliaris, agents de viatge, experts en mobilitat, catedràtics que han estudiat el fenomen del turisme, joves empresaris del món del comerç electrònic i de les start-up..., tots van pregar al govern municipal més diàleg i capacitat de pacte. Es va parlar de com gestionar les molèsties reals que pateixen els veïns, d’evitar la precarietat laboral, d’impostos, d’ampliar el radi d’atracció turística fora de la frontera de Barcelona... Fins i tot van oferir noves fórmules de contribució econòmica a la ciutat per retornar a Barcelona part del benefici del turisme com passa a d’altres capitals que tenen una situació similar.
A l’endemà d’aquest aquelarre a El Molino, l’Ajuntament va convocar la tercera sessió plenària del Consell Turisme i Ciutat que es va crear l’any passat per asseure al voltant de la mateixa taula veïns, empresaris i polítics. Va tornar a ser un diàleg de sords. Res del que es va dir el dia anterior no va transcendir en aquell fòrum. Res no es va moure. La reunió va tornar a ser tan tensa que alguns dels participants em comenten que van tenir ganes d’aixecar-se i marxar.
Una de les claus perquè aquest conflicte no s’escapi de les mans passa perquè el govern exerceixi realment d’àrbitre i es posi a la pell d’uns i d’altres. Ara som molt lluny d’aconseguir-ho perquè qui fa de jutge és art i part del problema. D’aquesta manera anem camí d’acabar com Oliver i Barbara Rose.