“Estrelles? En absolut, només som uns afortunats”
Graham Dickson, dels Crystal Fighters, que actuen dimecres al Cruïlla de Tardor
Els Crystal Fighters són una banda amb un estil musical proper al calaix de sastre però que gràcies a això ha aconseguit tenir una espectacular acceptació entre públics molt diferents. Una barreja de pop, trets folks, ritmes psicodèlics, instrumentació típica del folklore basc (txalaparta, txistu) i melodies electròniques ballables s’ha convertit en pocs anys i amb només tres discos en una fórmula infal·lible, almenys entre l’afició espanyola, que és la que més fidelitat els demostra. Prova d’això és la gira que acaba de començar la formació britànica per presentar el seu flamant àlbum Everything is my family (Pias), que els portarà a Barcelona aquest dimecres, dins del Cruïlla de Tardor (Sant Jordi Club, 21 h), amb el músic canari El Guincho com a teloner de luxe. El guitarrista i txalapartari del grup, Graham Dickson, parla de la banda i de la seva evolució musical i vital.
Els sorprèn tornar a Barcelona després d’actuar el juliol passat al festival Cruïlla, al Fòrum? Ens encanta tornar a Barcelona; de fet, des de la primera vegada que vam actuar aquí, que crec que va ser a Razzmatazz, és una ciutat que ens entusiasma. L’última vegada vam anar a veure l’església de Gaudí, i s’hi menja fabulosament. Ens vam trobar una mica com a casa.
Serà un concert molt diferent del que van oferir l’estiu passat? És un xou diferent concebut per a un recinte cobert, i quant al repertori no li puc dir gaire excepte que inclourem sis temes del nostre nou àlbum, Everything is my family. Hi haurà més producció, però és una sorpresa. Essencialment, és a dir, passar una bona estona junts, continuarà sent el mateix.
Parlant d’aquest àlbum, per què el van titular així, Everything is my
family (tot és la meva família)?
Després de viatjar tant per mig món, ens hem adonat que som uns privilegiats perquè fem exactament el que ens ve més de gust, és a dir, tocar la música en llocs agradables i conèixer gent fascinant de tot tipus. I així acabes veient el món com la teva família, les persones, però també els arbres i les muntanyes.
Quan van decidir fer un nou disc, tenien alguna idea preconcebuda de com havia de ser? Sí, sabíem que el disc havia de reflectir una mica tot aquest tipus d’inputs, el món com una col·lectivitat, un missatge positiu, il·lusionant.
Musicalment, en aquest disc hi ha coses més ballables, però també sons psicodèlics. Per què aquesta combinació? Reflecteix exactament com es va fer l’enregistrament i els arranjaments, i com ens sentíem nosaltres. La primera part del disc, és veritat, tendeix més a la música de ball, convida clarament a la diversió, a la lluminositat, mentre que l’altra té un aire més psicodèlic, que en realitat són les dues cares que tenim una mica els membres del grup.
Està molt estesa la idea que Crystal Fighters és sobretot un grup de festivals. Ho considera un menyspreu? Ens encanta focalitzar la nostra activitat en els concerts en directe; és veritat. I, evidentment, no és cap deshonor ni res que s’hi assembli. Crec que buscar un cert tipus de comunió amb la gent que ve a veure’t i a escoltar-te és una cosa molt bonica. No deixa de ser fantàstic que puguem continuar tocant en directe de la mateixa manera a com ho fèiem quan vam començar. Som molt afortunats. I, a més, als festivals ve molta gent, i això també és una sort per als que solem tocar-hi perquè et coneixen moltíssimes persones. I no és cap obvietat.
Quan van començar a veure que el seu espectacle començava a arrasar? Va ser una evolució progressiva, no va ser un salt de 20 a 20.000 persones. I a mesura que anàvem evolucionat amb la nostra música, i amb més mitjans per millorar el nostre xou, vèiem que la gent venia cada vegada més. No va ser una cosa sobtada, com un miracle.
Com porten ser considerats unes estrelles en el circuit? Estrelles? No, no. En absolut. Com li deia abans, em sento molt a gust podent fer del que m’agrada, la meva feina, som molt afortunats. I, a més, poder convertir cada concert en una petita experiència.
Però no deixa de ser una responsabilitat actuar davant de milers de persones i procurar no defraudar-les, no? Sí, esclar; el públic és l’altra part d’aquest engranatge. Però la meva vida personal i el meu propi ego no estan mediatitzats per tot això. Que hi hagi aquestes 20 o aquelles 20.000 persones que abans li deia no m’afecta, perquè sempre em comprometo de la mateixa manera.
seves Vostès banderessón britànicsés la de i considerarseuna de les d’alguna manera ciutadans del món. Què n’opina del Brexit? Afortunadamentde la Gran Bretanya;fa anys d’un que temps visc ençàfora estic hagués residint tanta a gent Nova votant York. Peròaixò queem hifa molta només llàstima,crec que m’angoixaho fessin a perquèfavor delno Brexitsinó que senyoreshi va haver majors moltade gent,65 anys, diguem-ne, És molt trist. normal que així ho van fer.