Jorge Lorenzo: “Si guanyo amb Ducati tindrà més valor”
que va baixar de la moto el 15 de novembre, als tests de València, Jorge Lorenzo Guerrero (Palma, 4/V/1987) gairebé no ha parat quiet. Patrocinis, promocions, inauguracions, Madrid, Abu Dhabi, Andorra, Suïssa... Ni uns dies de relax, i avui ja torna als entrenaments físics, a cavall de la seva residència de Lugano (Suïssa) i Andorra, amb sessions d’esquí de muntanya, gimnàs i bicicleta per començar a preparar-se per al curs 2017. “Tinc moltes ganes de tornar-me a entrenar”, assegura. I també de pujar una altra vegada a la Desmosedici el 31 de gener a Malàisia, i de conèixer la seva nova família i la nova casa, Borgo Panigale. Serà a partir de l’1 de gener, quan acaba el contracte –i el pacte de silenci– amb Yamaha. Com diu un col·lega, “si parla de Ducati no hi ha paga de Nadal”. A Andorra, en la presentació del seu museu World Champions, va fer una petita excepció amb La Vanguardia.
Amb quina sensació se’n va anar de vacances després de guanyar l’última cursa amb Yamaha i acomiadar-se de nou temporades?
Diguem que l’última cursa de València va maquillar una mica la temporada difícil que hem tingut. No ha estat una temporada desastrosa, perquè, al final, quatre victòries són quatre victòries, i una tercera posició en el Mundial, després de vuit temporades entre els tres primers, és força positiva. Però no ha estat una temporada brillant. I, sens dubte, tampoc no ha estat regular. Però el fet de guanyar l’última cursa, amb la pole, amb la millor volta, i aquest nou desafiament que he agafat fa que tingui molta il·lusió.
Què enyorarà de la seva època de Yamaha?
Segur que hi haurà coses. Hi deixo un gran equip que ha aconseguit la meitat dels campionats en els últims 10 anys. Hi deixo una gran família molt professional que personalment m’ha tractat molt bé, sense excessiva pressió, i sempre donant-me un bon material. Guardaré molt bons records. Gairebé tots molt bons.
Potser trobarà a faltar la rivalitat amb Valentino Rossi, que ha estat la seva gran font de motivació? Sí, ell era un gran motivador per a mi, i jo per a ell, segurament. Ens fèiem ser millors cada dia, en cada cursa, però estic segur que tindré una altra font de motivació, i potser ho serà Andrea Dovizioso, de qui possiblement ningú no s’espera que pugui lluitar per un Mundial, però no se sap mai què pot aconseguir. Sempre ha estat un pilot molt regular i, de vegades, realment ràpid.
Disculpi, però no crec que sigui comparable Andrea amb Valentino en termes d’estímul per a vostè...
Crec que Dovi està en el seu millor moment; va guanyar després de molt de temps, a València va ser molt ràpid i no serà fàcil superar-lo. Evidentment, tinc rivals que en teoria són més favorits, com Márquez, Viñales i Rossi.
Digui una cosa que hagi après de Rossi aquests anys, ara que ja l’ha deixat enrere.
La gestió. De tot en general: fora de la pista, i sobre la moto, en situacions complicades, en curses amb pluja, amb bassals, flag to flag... Ell és realment bo en aquestes condicions perquè és molt intel·ligent damunt la moto i sap improvisar molt.
Comença una nova era a Ducati a partir de l’1 de gener. Per què no s’ha emportat els seus mecànics (només Juan Llansá)? Principalment, perquè Ducati prefereix mantenir gran part de l’equip, perquè és una moto complicada, més difícil d’entendre i de treballar que una màquina japonesa, i després perquè alguns d’ells se sentien còmodes a Yamaha i preferien no moure’s.
Per exemple, Ramon Forcada, el seu cap de mecànics des que va començar a MotoGP? Sí, per exemple en Ramon. És cert que li vaig oferir venir a DuDes cati, però també tenia altres opcions.
No enyorarà l’entesa que tenien dos culers que s’entenien molt bé i que va ser tan fructífera (tres títols en nou anys)?
Segurament, la comunicació era molt bona, parlàvem el mateix idioma i això ajuda, però de vegades la relació també era complicada perquè som dos caràcters molt forts i discutíem de tant en tant, més en el passat que els últims anys. La relació va anar millorant, últimament discutíem menys. Però xocàvem i no era fàcil treballar amb Ramon Forcada, com tampoc no és fàcil treballar amb mi.
Ja ha visitat la fàbrica de Borgo Panigale (Bolonya)?
Encara no. No puc.
Sí que ja ha conegut el seu nou equip tècnic. Quina impressió n’ha tingut?
Sincerament, no puc parlar gaire ni de les sensacions de la moto ni del que hem parlat.
Doncs expliqui’ns com és aquesta nova moto...
Sé el que se sent quan hi puges: que té un gran motor, és molt potent i la velocitat màxima és molt bona; no puc explicar gaire més ni comparar les dues motos fins a l’1 de gener per contracte (amb Yamaha). Hi ha punts forts i altres amb què he de treballar més.
Potser la seva gran por de la Ducati és el pas pel revolt, el seu punt fort de pilotatge? El meu pas pel revolt sempre serà més elevat que la majoria de pilots amb la mateixa moto, pel meu estil de pilotatge. Espero que a poc a poc el millori amb la Ducati.
Té la sensació que pot fer grans coses amb aquesta moto o que li tocarà patir, com li va passar a Valentino Rossi? Cada any la Ducati està fent passos endavant: el 2015 va aconseguir podis, el 2016 ha aconseguit dues victòries, i segurament en el futur, seguint aquesta progressió, i tenint com a responsable tècnic Gigi Dall’Igna, que és molt tossut i acaba aconseguint tot el que es proposa, podria ser que passés, que s’aconsegueixin coses importants. Si he fet el salt d’equip és perquè crec en el projecte i perquè crec que es pot aconseguir. No serà gens fàcil perquè lluitar contra les fàbriques japoneses és especialment complicat. Però és un projecte il·lusionant, i si aconsegueixo ser campió del món tindrà un valor més alt que abans en altres circumstàncies.
Creu que podria ser campió el seu primer any amb Ducati? Marc Márquez ho descartava... És molt complicat ser campió del món el primer any. Potser no arribarà un nou títol, però tinc la motivació per ser campió, i com més aviat millor. Però em cal moto, estar en bona forma física, tenir sort... Tant de bo l’any que ve.
L’únic referent per al 2017 és el test de València del 15 de novembre. Què li diu la taula de temps: 1r Maverick, 8è Lorenzo? És premonitori? La classificació em diu que Maverick s’ha adaptat molt bé a la moto, i que la Yamaha va molt bé a València i en totes les pistes, i que nosaltres hem de treballar molt. Però no em vaig centrar en els temps, ni el més important era la posició, sinó donar les millors indicacions per fer una moto millor en el futur (a Cristian Gabarrini, el seu cap de mecànics).
MOTIVACIÓ I REALITAT “És molt difícil ser un altre cop campió el primer any; potser no arribarà un nou títol, però tinc la motivació” SENSACIONS AMB LA DUCATI “El que sento quan pujo a la Ducati és que té un gran motor, és molt potent i la velocitat és molt bona” LA VIDA SENSE ROSSI “Ell era un gran motivador per a mi, i jo per a ell, i ens fèiem millors; d’ell he après a gestionar” LA REFERÈNCIA DEL PRIMER TEST “El test em va mostrar que Maverick s’ha adaptat molt bé a la Yamaha i que jo hauré de treballar molt”