Cristiano Ronaldo i la justícia igualitària
Un dels aspectes més vistosos del frau fiscal atribuït a Cristiano Ronaldo és que un jutge de Madrid hagi intentat evitar que es difongués la informació relativa al cas. És veritat que Hisenda té un deure de discreció i que el mateix o una cosa semblant cabria dir de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat si hi arriben a intervenir, perquè de la reclamació econòmica es passa a un procés penal. Però resulta més complicat pretendre que els mitjans de comunicació guardin silenci si reben informació veraç sobre un cas de frau fiscal que afecti polítics o esportistes que no només tenen rellevància pública, sinó que també solen apel·lar a la seva tasca professional com si estigués vinculada a una especial obligació d’exemplaritat.
Certament, una prova viciada, com unes escoltes il·legals, poden fer trontollar la validesa de tota una investigació. Amb caràcter general, el ciutadà ha d’estar protegit contra qualsevol temptació d’abús de poder. Però en el cas de Cristiano Ronaldo no estem parlant d’això, sinó d’un presumpte atac informàtic a la firma Senn Ferrero Asociados, que hauria assessorat el davanter madridista i altres coneguts jugadors en matèria fiscal.
No hi ha dubte que aquí es planteja un problema ètic important. Cal debatre fins a quin punt és moralment justificable difondre una informació obtinguda ja no de manera il·lícita, sinó presumptament delictiva. En aquest cas concret, Senn Ferrero va demanar al jutge que impedís la difusió de dades sobre el presumpte engany a Hisenda. El magistrat es va trobar, per tant, davant una sol·licitud concreta i raonada, i la seva obligació era donar-li una resposta. La pregunta, en aquest sentit, no és tant si l’esmentada prohibició té base legal, sinó que si resulta realista, i si el silenci dels mitjans de comunicació resulta exigible. I em temo que no. Els atacs informàtics sí que han de ser perseguits, però la teoria de l’arbre enverinat –que serveix per fer caure un procés quan neix d’una prova il·legal– difícilment pot aplicar-se als mitjans de comunicació quan difonen una informació veraç i d’interès públic. En el cas de les presumptes martingales de Ronaldo, aquest interès públic resulta evident. Només cal esperar que els organismes i institucions cridats a intervenir en l’esclariment de les presumptes irregularitats evitin que es pugui parlar de qualsevol indici de greuge comparatiu en relació amb el tracte donat a altres jugadors que dissabte passat també van ser sobre la gespa en el ja cèlebre clàssic.