Aquest article no existeix
Segons Bohr aquest article no existeix i no existirà fins que algú no el llegeixi. Segons Einstein la matèria té una realitat que és independent de nosaltres i per tant aquest article existeix encara que ningú no el llegeixi. Els dos premis Nobel van debatre públicament sobre la natura del món físic a la primera meitat del segle XX.
Per Bohr la realitat no existeix fins que algú no l’observa. Per exemple, un àtom pot estar en dos llocs alhora i només adopta una posició determinada en el moment en què volem mesurar on és, com si sabés quan l’observem. A això, que contradiu el nostre sentit comú, Einstein hi oposava el seu realisme local: els objectes tenen unes propietats definides encara que no els observem i només poden ser afectats pel seu entorn immediat.
Dimecres passat l’Institut de Ciències Fotòniques va coordinar el BIG Bell Test, un experiment que pretén saber qui dels dos té raó. Un total de 109.046 voluntaris vam jugar als senzills videojocs que l’ICFO va proposar a thebigbelltest.org i això va generar 95.419.936 bits aleatoris que van servir per controlar sofisticats aparells de mesura a dotze laboratoris a tot el món. El test duu el nom del físic John Bell, que l’any 1964 va demostrar matemàticament que la mecànica quàntica de Bohr és incompatible amb el realisme local d’Einstein. Però encara quedava per resoldre a qui donava la raó la natura i per això cal fer un test de Bell.
Per a fer el test es produeixen dues partícules entrellaçades (les seves propietats presenten una correlació forta) que s’envien a dos laboratoris diferents i sobre les quals es fan mesuraments simultanis i impredictibles. D’acord amb la teoria quàntica, el mesurament que es faci a la primera partícula influirà a l’instant en la segona i per tant els resultats dels mesuraments en totes dues coincidiran.
Per a poder respondre en condicions a la pregunta de si els objectes que ens envolten poden enganyar-nos i mostrarnos una realitat diferent quan decidim mirar, el test de Bell s’ha de fer sota condicions molt estrictes. Una d’aquestes condicions és evitar l’atzar generat per les màquines, ja que podrien formar part de la gran conxorxa de les coses contra el nostre enteniment i enganyar-nos. D’aquí la importància de la participació humana en la generació d’impredictibilitat. Els bits generats per les nostres partides als videojocs de l’ICFO van decidir de manera aleatòria quins mesuraments fer a les partícules entrellaçades. Altres tests de Bell anteriors ja havien apuntat que Bohr tenia raó, però aquest és el primer cop que un test de Bell amb la impredictibilitat donada per les ments humanes i no pels ordinadors dóna la raó a Bohr: la realitat no existeix fins que no és observada.
L’atzar ha volgut que els estats que més impredictibilitat han aportat a l’experiment hagin estat Espanya amb 64.142 voluntaris, la Xina amb 48.488, els EUA amb 36.712, Itàlia amb 20.452 i Àustria amb 8.659, unes xifres que un cop observades semblen representar prou bé la realitat que ens envolta. Bohr tenia raó.
Arribats aquí, aquest article ja existeix.
Existeix la lluna quan no la mirem? El darrer test de Bell demostra que no