Rajoy refreda les demandes de reforma constitucional
oeEl PP ja no rebutja un canvi, però demana prudència i objectius clars oeEl PSOE deixarà per al curs vinent la petició d’una subcomissió
POLÍTICA 12 A 14 i EDITORIAL
Les cendres de Matteo Renzi van presidir ahir la celebració del 38è aniversari de la Constitució espanyola al Congrés dels Diputats. Un cadafal invisible amb les restes mortals de la reforma constitucional italiana, rematada diumenge passat en un referèndum plebiscitari, ocupava un lloc destacat al saló dels Passos Perduts, on es va reunir la plana major de la vida política i institucional espanyola. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va incloure en el seu discurs una ferma defensa de la democràcia representativa en temps agitats. Prudència, prudència, prudència. Aquest és el lema de la setmana a Madrid.
La idea que la Constitució del
La presidenta del Congrés defensa la democràcia representativa
“No pot ser una reforma pensada només per alguns i per a alguns”, diu Ana Pastor
1978 ha de ser reformada avança, tot i això. El Partit Popular ja no s’expressa en termes de rebuig. Ara demana prudència, consens i objectius clars. L’esdeveniment italià ajuda la dreta espanyola a justificar la seva cautela. La por al fracàs és compartida pels notables del PSOE, encara que el discurs socialista sigui explícitament favorable a iniciar com més aviat millor els treballs de reforma. El PSOE demana reforma, però alhora tem aquest debat, que de manera indefectible tornarà a posar el partit en tensió respecte a la qüestió de Catalunya, arquitrau de tota la discussió. La reforma no se cenyiria exclusivament a Catalunya, però la possible modificació del títol vuitè (organització territorial de l’Estat) seria el capítol més substantiu. El referèndum, per tant, giraria al voltant de la qüestió territorial. Alt voltatge en temps de turbulència. L’estat major del PP tem aquest referèndum. I molts dirigents del PSOE, també. Prudència, prudència, prudència, és el lema de la setmana a Madrid.
El primer pas consistiria en la creació d’una subcomissió al Congrés per al començament de les deliberacions. Els populars no volen donar aquest primer pas fins després del congrés del PSOE, que tindrà lloc abans de l’estiu, segons va confirmar ahir el president la comissió gestora del partit, Javier Fernández.
El Partit Popular vol que el PSOE es posi primer d’acord amb si mateix. Un congrés socialista sense delegats catalans amb dret de vot? Aquesta és una de les
qüestions obertes després del cisma d’octubre al comitè federal. La relació PSOE-PSC pren més importància davant la hipòtesi de reforma constitucional. Javier Fernández, home greu i tranquil, també es va expressar ahir amb cautela als passadissos del Congrés: “Buscarem el consens per formar aquesta subcomissió”. El PSOE també necessita temps. Prudència, prudència, prudència.
Va ser interessant observar la salutació de Mariano Rajoy al president de la comissió gestora socialista una vegada conclòs l’acte institucional. Fernández conversava amb un grup de periodistes i Rajoy s’hi va acostar expressament per saludar-lo. Calia fer atenció al llenguatge gestual de tots dos. Molt deferent, Rajoy el va saludar agafant-li el brac. Fernández va respondre amb una breu mirada de complicitat. Tots dos es parlen cada setmana. Aquesta escena resumeix l’actual política d’Estat. El xassís de l’estabilitat: oposició de dia, acords estratègics de nit. Després d’un breu intercanvi de paraules, Rajoy es va acomiadar, irònicament, de la manera següent: “Torno a la dura realitat”.
Les dislocacions realment existents –Catalunya, però no només Catalunya– han convertit la reforma constitucional en una perspectiva desitjada pels cercles dirigents espanyols. Avui la idea reformista és un corrent dominant i el PP l’accepta amb cautela. La paradoxa és que la reforma hauria estat molt més fàcil en l’anterior legislatura. Entre el 2011 i el 2015, PP i PSOE sumaven 297 escons, més de dos terços del Congrés. Els dos partits principals controlaven la situació i no hi havia una tercera força amb el 10% dels diputats necessaris per exigir un referèndum en cas de reforma simple de la Constitució. Actualment PP i PSOE sumen 222 escons (75 menys), no arriben a dos terços, i Units Podem (71 diputats) disposa dels escons necessaris per exigir un referèndum. Els dirigents d’aquest partit no deixen de repetir que no hi pot haver reforma sense consulta popular. En aquest punt hi estan plenament d’acord Pablo Iglesias i Íñigo Errejón.
La presidenta del Congrés, Ana Pastor, va sintetitzar en el seu discurs els temors existents: una forta defensa de la democràcia representativa (sense citar expressament el populisme), la crida a un ampli consens reformista –“la Constitució no es pot reformar al marge de si mateixa, i no es pot substituir per una altra pensada per alguns i per a alguns”– i crida a la prudència. “Prudència”, deia la corona de llorer dipositada davant l’urna amb les cendres de Matteo Renzi.
La reforma era més fàcil en l’anterior legislatura, amb 297 escons PP i PSOE