L’educació catalana supera per primera vegada la mitjana de l’OCDE Segons l’informe PISA del 2015, els alumnes de Catalunya milloren en matemàtiques i ciències, però retrocedeixen en comprensió lectora
Castella i Lleó, Madrid i Navarra, les comunitats més avançades, a gran distància d’Andalusia, Extremadura i les Canàries
Per primer cop l’educació catalana aconsegueix superar la mitjana dels països de l’OCDE, si bé en un context de caiguda generalitzada. L’informe PISA del 2015 revela que la millora s’ha produït en matemàtiques i ciències, però ha empitjorat en lectura. Entre les autonomies espanyoles, Catalunya se situa entre el cinquè i el setè lloc.
No és nou, però no per això deixa de ser fins a cert punt frustrant. Per molt que es digui que a Espanya les oportunitats són iguals per a tothom, no és cert. No ho és, malgrat les paraules grandiloqüents de molta gent i del desig d’igualtat d’altres. L’informe PISA d’aquesta edició ha tornat a posar-ho de manifest: mentre els alumnes d’una part d’Espanya progressen en coneixements i habilitats, d’altres també ho fan, és veritat, però a gran distància dels primers, amb la qual cosa les possibilitats de progressar en el futur es veuran més limitades. Segons els resultats d’aquest treball, els estudiants de 15 anys de les comunitats del nord (posant la línia divisòria a Madrid) tenen un nivell superior als del sud, i es manté la bretxa registrada des de fa dècades.
De l’anàlisi de l’informe se’n desprèn, però, que en termes generals totes les comunitats han millorat lleugerament els resultats obtinguts en proves anteriors, circumstància que coincideix amb el descens de la mitjana registrada a l’OCDE en aquesta edició.
Però el que és clar és que hi ha comunitats com Castella i Lleó, Madrid, Navarra i Galícia que destaquen clarament en les tres àrees avaluades (tot i que aquesta vegada s’ha posat fet un èmfasi especial en ciències). I a la cua, altre cop, Andalusia, Extremadura i Múrcia, a les quals cal afegir les Canàries, comunitat que no va participar en l’anterior edició. Les deficiències més importants es troben en matemàtiques, on la diferència entre la que obté més bona puntuació (Navarra, 518) amb la que es troba a la cua (Canàries, 452) és de 66 punts. És una situació manifestament pitjor que en edicions anteriors. El 2012 la diferència entre la millor i la pitjor puntuació en matemàtiques va ser de 55 punts, “equivalent a gairebé un curs escolar i mig”, segons va explicar llavors l’equip d’Educació encapçalat per José Ignacio Wert.
Per què s’explica aquestes diferències territorials? Ahir el ministre Íñigo Méndez de Vigo no ho va indicar, i va centrar part de la seva intervenció a assenyalar que Espanya és un dels països en què menys influeix l’entorn econòmic, social i cultural de l’estudiant, però el 2012 l’equip de Wert sí ho va assenyalar amb claredat: l’entorn econòmic i social influeixen de manera molt clara en el rendiment de l’alumne. I l’informe PISA ho deixa clar.
De fet, s’estima que més del 50% de la variabilitat en les puntuacions mitjanes en ciències s’explica per l’índex social, econòmic i cultural de les comunitats (l’anterior equip del ministeri parlava del 85%). Com més bona situació, com Madrid, més bons resultats. De fet, l’informe assenyala també que si es descompta aquest índex totes les comunitats veurien incrementada la puntuació, i els augments més grans serien a Andalusia (augmentaria 24 punts), Múrcia o les Canàries.
Un altre factor que incideix en aquest índex és el nivell d’estudis dels pares: PISA torna a deixar clar que si els pares tenen estudis superiors els estudiants tenen més bons resultats acadèmics (Espanya triplica el percentatge d’alumnes de 15 anys amb pares amb un nivell educatiu baix i mitjà-baix, un 25% davant un 8%). Això passa en les tres competències estudiades, tot i que també cal dir que els alumnes amb pares amb un nivell educatiu alt obtenen resultats inferiors als seus homòlegs de la UE i de l’OCDE.
El nivell econòmic i social, com també el nivell d’estudi dels progenitors, influeix molt més que altres aspectes com la immigració, factor que sovint es culpa del descens del rendiment escolar. Però l’informe PISA desmenteix aquesta afirmació: a Espanya la proporció més gran d’alumnes immigrants de 15 anys es troba a Madrid (20%), Catalunya (19%) i les illes Balears i La Rioja (totes dues amb 17%). En canvi, Andalusia (4%) i Extremadura (2%) són les que tenen menys estudiants estrangers. Les dades són clares.
Això sí, en totes les comunitats els alumnes natius rendeixen més que els d’origen immigrants, fins i tot en més proporció que la mitjana de la UE i de l’OCDE. A La Rioja la diferència és de 71 punts, a l’Aragó de gairebé 70 i a Catalunya de 62. A les Canàries el rendiments entre natius i no-natius és similar, com també a Andalusia.
Els alumnes de les Canàries estan a més d’un curs i mig dels de Navarra en matemàtiques L’estatus social, econòmic i cultural explica les diferències de rendiment escolar entre el nord i el sud