Els gols d’Arda i Messi tornen l’alegria al Barça (4-0)
L’equip recupera el camí de la victòria en un partit per guanyar confiança
El Barça necessitava una alegria després de tres empats seguits. Una mica de felicitat. Una victòria que alleugés les amargors de les últimes setmanes. La va aconseguir ahir a la nit a la Champions en un partit plàcid contra el Borussia Mönchengladbach en què va sumar el seu catorzè triomf seguit a casa en la competició, tots els jugats en l’era Luis Enrique. Quina diferència amb la Lliga, on el Camp Nou és lluny de ser un fortí. Era l’oportunitat ideal. Un duel sense transcendència classificatòria. Un rival que deixava jugar còmode. I un estadi disposat a viure una jornada festiva en tots els sentits. Ho va ser. Messi hi va posar la qualitat, Arda Turan va aconseguir un sorprenent
GOLEJADORS Messi va obrir el marcador i Arda Turan va aconseguir un inesperat triplet un dia que hi eren tots els fitxatges
hat-trick (suma més gols que Neymar) i alguns fitxatges van guanyar confiança, com Denis Suárez o André Gomes. Alcácer mereix un capítol a part. Va donar una assistència, però no hi ha manera que marqui. Ara el Barça ha d’esperar al sorteig de dilluns per saber el seu contrincant de vuitens de final.
L’escenari era magnífic perquè Messi es divertís i continués afegint gols al seu historial i perquè Iniesta acumulés minuts. El decorat també resultava ideal perma què els sis reforços d’aquest estiu i els dos de l’anterior ensenyessin detalls que fessin alimentar esperances per a compromisos de més pes. André Gomes repartiria bé el joc com a pivot? Denis Suárez desbordaria? Aleix Vidal pujaria amb criteri? Umtiti agafaria ritme? Alcácer marcaria? Preguntes interessants que feien mirar el partit amb més interès que altres vegades, quan la lligueta s’esllangueix i tot el peix està venut.
Encara que, com de costum, el millor caviar d’entrada el va posar Messi. L’argentí va voler jugar i no va ser per passejar-se per la gespa, sinó per deixar el seu segell. Quan ell agafava la pilota i amb l’aquiescència de l’adversari, un regal per la seva falta de duresa, Leo canviava el ritme, combinava amb Iniesta i amb Arda i generava perill. El crac va iniciar i va finalitzar la jugada del primer gol. Va rebre una pilota a la frontal de l’àrea, va accelerar, es va associar amb Arda, que li va tornar la pilota, i va posar la pilota a la xarxa. Desè gol en aquesta fase de Messi, que tot seguit va tenir el segon a les botes. La seva rematada la va desviar el porter Sommer.
Tot el que en el de Rosario sorgia de manera natural i tot el que distribuïa amb eficàcia Iniesta (cent passades intentades a la primera meitat) es tornava un dra-
LA DIFERÈNCIA Al contrari que a la Lliga, l’equip blaugrana ha fet del seu estadi un fortí a la Champions
quan la pilota queia als peus d’Alcácer. El valencià, bloquejat, es desesperava i ho feia palpable, per a irritació d’una part del públic, que va deixar escapar algun xiulet. Alcácer participava poc i gairebé sempre de manera erràtica. En canvi, Denis Suárez s’anava deixant anar i fins i tot s’atrevia amb una sotana, Aleix Vidal irrompia amb potència per la banda i també corria cap enrere amb entusiasme i André Gomes se sentia al seu aire, sense cap pressió.
Al partit amb prou feines hi havia faltes i el Borussia Mönchengladbach, malgrat el suport d’una nombrosa parròquia visitant, gairebé no passava del mig del camp. El domini blaugrana era total però li continuava faltant profunditat, amb la majoria de jugadors entossudits a buscar Messi fins a
la sacietat. L’argentí és l’amo absolut però estaria bé que hi hagués en els altres una dosi més alta d’individualisme. No es tracta de mirar on és l’argentí només perquè toca, sinó perquè sigui l’opció més efectiva. Això es va corregir després del descans perquè faltaven més gols i perquè el somriure es dibuixés al rostre del barcelonisme i els gols van arribar, en plural, a la segona meitat.
En un tres i no res Turan es va veure amb un doblet al sarró. Curiosament en les dues jugades va participar Aleix Vidal, que per fi va donar senyals de vida. En el 2-0 el català va connectar amb Denis Suárez perquè el gallec centrés. Amb una mica de fortuna la pilota va arribar al cap d’Arda, que no va perdonar. A continuació el turc va engaltar de primeres una centrada de Vidal després de triangulació amb Messi. Partit resolt, públic dret quan va ser substituït Iniesta i el morbo de veure si Alcácer s’estrenaria. No ho va fer però almenys va donar una passada perfecta a Turan perquè aconseguís el tercer del seu compte.
La golejada ja era un fet i Luis Enrique va donar l’alternativa a la Champions al jove del B Marc Cardona. Després d’acomiadar Europa fins al febrer, l’equip ha d’agafar la línia a la Lliga.