Merkel llança la seva campanya amb un discurs més dur sobre immigració
La cancellera alemanya és elegida per novena vegada líder de la CDU
La cancellera va ser reelegida com a presidenta de la Unió Cristiana Demòcrata (CDU) amb un 89,5% dels vots. En la seva intervenció, Angela Merkel es va manifestar a favor de prohibir el burca en espais públics.
Per a Angela Merkel, cancellera d’Alemanya, es deu haver convertit en una cita gairebé rutinària, a la qual es presenta sense despentinarse. Des del 2000, cada dos anys se sotmet al vot dels seus coreligionaris per ser elegida –així va passar novament ahir, per novena vegada consecutiva– com a presidenta del seu partit, la Unió Cristiana Demòcrata (CDU). A la ciutat renana d’Essen, a l’oest del país, la CDU celebrava el seu congrés federal, i els 1.001 delegats van tornar a confiarli les regnes del partit pel 89,5% de vots, dues setmanes després que ella anunciés a Berlín la seva intenció de presentar-se a les eleccions generals del setembre del 2017 a la recerca d’un quart mandat com a cancellera.
Merkel era ahir a Essen, una vegada més, l’única candidata a succeir-se a si mateixa al capdavant de la formació democristiana. Feia dies que els mitjans de comunicació alemanys apuntaven que un percentatge per sota del 90% indicaria un descontentament en les bases del partit, després d’uns mesos de gran tensió a causa de l’arribada massiva de refugiats (890.000 el 2015, aquest any, fins ara, 210.000), des que la cancellera va decidir obrir-los les fronteres l’estiu del 2015. Un contingent de votants conservadors de la CDU s’ha sentit defraudat per aquesta política migratòria.
L’ampli suport obtingut ahir per Merkel s’acosta a l’objectiu percentual apuntat pels cronistes polítics germànics, però indica alhora un desgast davant les seves pròpies files. Dos anys enrere, al congrés de la CDU a Colònia del desembre del 2014, quan la crisi dels refugiats a Europa era una mica inimaginable, Merkel va obtenir el 96,7% de vots. Ara ha rebut 7,2 punts menys. De fet, es tracta del seu pitjor resultat al si de la CDU en els onze anys que fa que és cancellera d’Alemanya, i és, a més, el seu segon pitjor resultat com a presidenta del partit (el més baix va ser el 2004, quan va obtenir el 88,4%, però l’any següent va conquerir la cancelleria derrotant el socialdemòcrata Gerhard Schröder). “Gràcies per la confiança”, va dir Merkel després del vot.
Per intentar aturar el malestar entre els seus, la líder democristiana va pronunciar ahir, abans de la votació, un discurs d’hora i mitja en què, sense renegar de la seva visió general de la qüestió migratòria –“No és possible el retorn al món anterior a la globalització”, va alertar–, es va comprometre a limitar les seves conseqüències.
“Una situació com la que vam viure l’estiu del 2015 no es pot repetir i no s’ha de repetir; aquest és el meu objectiu polític tant a Alemanya com a Europa”, va afirmar. Sobre els sol·licitants d’asil presents a Alemanya, va afirmar: “No tots es podran quedar; cadascuna de les sol·licituds serà avaluada individualment i cada cas serà resolt”.
En un gest dirigit a l’ala més dretana del seu partit, i també a la seva aliada bavaresa, la Unió Social Cristiana (CSU), Merkel va reivindicar fermesa en la defensa dels valors d’Alemanya i va subratllar: “El dret alemany preval per sobre de la xaria; les lleis les ha de complir tothom, sense excepció. Regeixen per a tots els alemanys, però també per a tots aquells que han vingut a viure aquí”. La frase va ser saludada amb aplaudiments. Després va argumentar que en una societat oberta correspon anar “amb el rostre descobert”, i va recordar el seu pla per prohibir el vel integral “en tots els llocs on sigui legalment possible” (és a dir, a l’administració pública,
escoles, universitats, i davant els tribunals). El ministre de l’Interior, el democristià Thomas de Maizière, busca fa temps la modalitat legal per vetar que les dones musulmanes portin la cara tapada en determinats espais públics. Amb tot, la presència del vel integral a Alemanya és marginal.
La cancellera buscava ahir, en suma, cohesionar els seus davant unes eleccions que “seran les més difícils des de la reunificació”, una frase que ja havia fet servir fa dues setmanes quan va anunciar que tornava a aspirar a la cancelleria. “Necessitaré la vostra ajuda”, va dir. La cancellera buscava també evitar noves fugues de vots cap al partit populista dretà Alternativa per Alemanya (AfD), que es prepara per entrar al Bundestag (cambra baixa) en aquests comicis. Els sondejos solen atorgar a l’AfD un suport de prop del 13%, la qual cosa la convertiria en tercera força política del país. En l’últim any i mig, l’AfD ha obtingut bons resultats en totes les eleccions regionals, encara que també pesca vots de descontents d’altres partits, incloent-hi el socialdemòcrata SPD, actual soci de Govern de Merkel. Sense citar els líders de l’AfD pel seu nom, Merkel va arremetre contra les “solucions simples” del populisme, i els va retreure la pretensió d’erigir-se en intèrprets absoluts del “poble”.
La líder democristiana va adreçar als delegats a Essen un discurs d’una hora i mitja, que va anar seguit d’una ovació amb més d’onze minuts d’aplaudiments. Algunes veus crítiques van prendre la paraula. El delegat Eugen Abler, citat per Afp, va desafiar Merkel així: “Vostè ha modificat el curs de la CDU cap a l’esquerra, però cap a l’esquerra guanyem pocs electors, mentre que en perdem molts cap a la dreta”.
Encara que congrés rere congrés, Merkel aconsegueix un suport al si del seu partit que sempre voreja el 90%, encara se li resisteixen les espectaculars xifres aconseguides en el passat per dues de les grans figures de la CDU: Konrad Adenauer i Helmut Kohl. Així, Adenauer va aconseguir sumar el 100% de vots dels seus coreligionaris el 1954, el 1956 i el 1958, mentre que el 1990, any de la reunificació d’Alemanya, Kohl va obtenir el 98,5% de suports en el partit. En tot cas, en l’esfera internacional i per comparació recent, la longevitat política de Merkel sí que comença a ser notòria.