Ultimàtum al Brexit
“Un país tercer no tindrà els mateixos beneficis que un soci”, alerta Barnier
Cansada d’esperar, i a causa dels missatges contradictoris procedents de les illes, la Unió Europea ha advertit la Gran Bretanya que té 18 mesos per tancar el pacte que determini la seva sortida de la Unió amb totes les conseqüències.
No hi ha temps a perdre. Ni a la Unió Europea (UE) ni al Regne Unit no els interessa “prolongar la incertesa” sobre la seva sortida del club, va advertir ahir Michel Barnier, el negociador designat per la Comissió Europea per pactar amb Londres els termes de la primera escissió de la seva història. “Nosaltres estem a punt per negociar”, va afegir, sense dissimular gens ni mica la impaciència per la cacofonia que arriba de Londres sobre quin tipus de relació futura volen tenir amb la Unió.
Encara que l’article 50 del tractat preveu un període de dos anys per tancar un acord sobre els termes de la sortida d’un país de la UE, a la pràctica “el temps de negociació serà més curt”, de tot just 18 mesos, va avisar Barnier. Si la primera ministra britànica, Theresa May, llança el procés abans del 31 de març del 2017, com ha dit, la UE necessitarà unes setmanes per estudiar i respondre als plantejaments de Londres. El pacte final s’hauria d’assolir “abans d’octubre del 2018” per donar temps que el ratifiquin l’Eurocambra i els parlaments dels estats de tota la UE.
Aquest plantejament, però, no exclou que les converses s’allarguin diversos anys més. A més de pactar la sortida del club (pressupostos, deutes, despeses, institucions...), Brussel·les està oberta a arribar a acords de transició per organitzar la nova relació del Regne Unit amb la Unió, però reclama claredat per saber cap on s’han de bastir aquests ponts. “Mentre no sapiguem el que el Regne Unit està disposat a acceptar, és difícil parlar de període de transició”, va afirmar Barnier en la seva primera roda de premsa com a negociador europeu del Brexit.
Els tories no s’han posat d’acord encara sobre fins a quin punt volen tenir accés al mercat interior, si estan disposats a pagar per això com fa Noruega, o sobre si volen un Brexit dur o suau, blanc, negre o gris. Preguntada sobre això, May va dir ahir que aspira a “un Brexit vermell, blanc i blau”, una resposta
May diu que vol “un Brexit vermell, blanc i blau” per al seu país, sense aclarir la relació futura amb la UE
poc esclaridora, ja que només confirma que vol de la UE un vestit a mida dels colors de la Union Jack.
Brussel·les va marcar terreny de cara a aquesta negociació. “Un país tercer no pot tenir mai els mateixos beneficis i drets que un soci del club, perquè no està subjecte a les mateixes obligacions”, va avisar Barnier, que va reiterar que la llibertat de circulació a la UE té quatre elements inseparables (béns, persones, capitals i serveis) entre els quals Londres “no podrà pessigar”. Un missatge de fermesa, en definitiva, que cada capital declinarà en funció dels seus interessos una vegada comenci la negociació. Des de París arriben aires revengistes, però no des de Dublín o Madrid. “Volem una negociació civilitzada, farem una aportació positiva”, va afirmar ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos. El Regne Unit és el país amb el qual Espanya té “la relació econòmica global més intensa”, va recalcar.
Barnier, exministre d’Exteriors francès i excomissari europeu, va fer servir tant la llengua francesa com l’anglès en la seva intervenció, emfatitzant en aquest idioma els missatges clau a Londres. “Keep calm and negociate” (manteniu la calma i negocieu), va acabar, parafrasejant així l’eslògan dels cartells preparats pel Govern britànic durant la Segona Guerra Mundial.