Els temes del dia

Els actes de celebració del dia de la Constitució, i els resultats moderadament positius de l’informe PISA sobre el nivell educatiu a Espanya.

PER una vegada, parlar d’educació a Espanya no és plorar ni donar males notícies. L’informe triennal PISA 2015 (sigles en anglès del Programa per a l’Avaluació Integral d’Alumnes) certifica una millora dels nostres escolars, el rendiment dels quals situa el país per primera vegada per sobre de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en comprensió de lectura, es voreja la mitjana dels països més desenvolupats en matemàtiques, i en ciències s’atrapa el nivell de l’OCDE, una altra novetat des de l’elaboració d’aquest informe internacional l’any 2000.

Les dades desmenteixen la impressió que el sistema educatiu espanyol funciona malament però tampoc no haurien de convidar a penjar-se medalles. El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha atribuït els possibles mèrits “sense cap dubte” als professors, un col·lectiu que la societat blasma amb facilitat. L’avaluació positiva de l’informe respecte al conjunt d’Espanya és extensible a Catalunya, que progressa i se situa per primera vegada per sobre de la mitjana de l’OCDE en les tres matèries d’avaluació (progrés a què no és aliena “l’estabilitat” legislativa de Catalunya, que des del 2009 es regeix per la mateixa llei, tal com ahir va ressaltar la consellera Meritxell Ruiz). Pel que fa a altres comunitats avaluades, Catalunya fluctua entre la cinquena i la setena plaça, en part per una quota d’immigració de parla no hispana més elevada, sense que ningú vulgui dir amb això que els immigrants són en si mateixos una rèmora...

L’informe PISA s’ha convertit en una eina eficaç i objectiva per estimular el valor de l’educació en totes les societats. “Una educació de qualitat és l’instrument clau per millorar les oportunitats” dels nens, va destacar ahir el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría. En conjunt, el món s’ha estancat en la comprensió de ciències i no s’està millorant tampoc quant als desequilibris: els endarrerits no disminueixen, al contrari (tret negatiu que també es dóna a Espanya). Els desequilibris educatius d’avui són les convulsions del demà, incloent-hi també les convulsions electorals.

Les dades de l’informe entronitzen el model educatiu de la ciutat Estat de Singapur –que desbanca Finlàndia com a gran mirall– i l’hegemonia d’Àsia. Dues de les particularitats de Singapur són que els professors estan ben pagats –i són sotmesos a avaluacions molt exigents– i, com a la resta del continent, l’elevada pressió familiar i social que tenen els escolars.

La part bona de l’informe és que situa l’educació en el centre del debat públic, un fet més aviat insòlit.