La Vanguardia (Català)

Itàlia accelera decisions per resoldre com més aviat millor la crisi de govern

Renzi oficialitz­arà avui la dimissió després que el Senat voti el pressupost

- EUSEBIO VAL Roma. Correspons­al

Itàlia vol superar com més aviat millor la crisi de govern desencaden­ada per la victòria del no en el referèndum de diumenge passat sobre la reforma constituci­onal. El Senat es reunirà avui per aprovar el pressupost del 2017 amb els ajustos que exigeix Brussel·les. Immediatam­ent després, el primer ministre, Matteo Renzi, anirà al palau del Quirinal per oficialitz­ar la seva dimissió davant el president de la República, Sergio Mattarella.

L’acceleraci­ó dels temps té per objectiu evitar el buit de poder, sobretot per les conseqüènc­ies que podria comportar, per exemple, en la crisi bancària i el pla de salvament de l’entitat financera més amenaçada, el Monte dei Paschi di Siena (MPS).

Per avui esta prevista també la reunió de la cúpula directiva del Partit Demòcrata (PD, centreesqu­erra), del qual Renzi és secretari general. En les últimes hores hi ha hagut notícies contradict­òries sobre les intencions del jove premier després de la humiliant derrota en el referèndum. Segons la premsa italiana, el primer impuls de Renzi va ser abandonar la direcció del PD i fer una pausa política integral, fins i tot agafant-se un període sabàtic lluny d’Itàlia, potser als Estats Units. Després que es van refredar la tensió i l’enuig, la posició de Renzi va canviar. No es descarta que segueixi en el càrrec en el partit i que pugui presentar-se a les futures eleccions. Molt dependrà de l’ambient que es respiri avui amb els seus coreligion­aris. Hi ha comptes pendents i ressentime­nts envers els qui no van donar suport a Renzi. La situació és fluida i és impossible fer prediccion­s.

Després d’oficialitz­ar-se la renúncia de Renzi, Mattarella, com a màxim àrbitre, cridarà al Quirinal els líders dels partits. Les consultes se celebraran demà dijous i divendres. El cap de l’Estat ha hagut d’anul·lar un viatge a Milà previst per avui per assistir a la gala inaugural de la temporada al teatre de La Scala. A les deliberaci­ons Mattarella hi ha convidat el seu predecesso­r, el president emèrit Giorgio Napolitano, ja que considera que el consell d’aquest nonagenari polític és molt valuós.

Al PD s’ha preparat un document que advoca per un “govern institucio­nal”, que s’encarregar­ia de gestionar els afers corrents mentre el Parlament negocia i aprova una llei electoral. Aquesta llei estarà condiciona­da per una sentència del Tribunal Constituci­onal, anunciada per al proper 24 de gener, sobre l’actual norma electoral, batejada com a Italicum i mai utilitzada encara, que no agrada ningú, ni tan sols els qui la van redactar. Una vegada se sàpiga amb quin tipus de sistema es vota, hi haurà eleccions.

El govern institucio­nal hauria de rebre suport de la majoria de partits. Cal veure si això és possible. Un dels noms que s’ha estudiat per dirigir-lo és el del president del Senat, l’exmagistra­t antimàfia Pietro Grasso. La presidènci­a del Senat és, després de la direcció de l’Estat, la segona instància institucio­nal més alta de la República.

S’ha parlat amb insistènci­a de l’alternativ­a de nomenar primer ministre l’actual titular d’Economia, Pier Carlo Padoan, que no milita en cap partit i és conegut i respectat en els centres de decisió politicoec­onòmics més importants: Frankfurt, Brussel·les, Berlín i Washington. Encara que finalment la responsabi­litat recaigués sobre Grasso, potser Padoan seguiria al capdavant d’Economia, ja que encarnaria una continuïta­t imprescind­ible per generar confiança.

A més d’aprovar el pressupost, una altra prioritat és el decret per ajudar les zones afectades pels terratrèmo­ls. El nou govern haurà d’assumir compromiso­s internacio­nals rellevants perquè Itàlia presidirà el G-7 durant el primer semestre del 2017.

El triomf del no en el referèndum suposa la resurrecci­ó del Senat, que estava cridat a viure una transforma­ció radical i una dràstica pèrdua de poders, i d’un ens burocràtic, el Consell Nacional d’Economia i Treball (ENEL), que té 91 empleats i que per inoperànci­a durant decennis havia de desaparèix­er. Algú els anomenava ahir “els superviven­ts”. Dilluns, quan va tornar a la feina, la plantilla de l’ENEL va brindar pel seu destí.

 ?? JOHN MACDOUGALL / AFP ?? L’única superviven­t.
Angela Merkel, la líder més longeva entre els grans del món, envoltada de líders (Obama, Hollande, Cameron i Renzi) que ja han caigut o que abandonara­n aviat el seu càrrec per haver esgotat el seu mandat o renunciat a la reelecció
JOHN MACDOUGALL / AFP L’única superviven­t. Angela Merkel, la líder més longeva entre els grans del món, envoltada de líders (Obama, Hollande, Cameron i Renzi) que ja han caigut o que abandonara­n aviat el seu càrrec per haver esgotat el seu mandat o renunciat a la reelecció

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain