Itàlia accelera decisions per resoldre com més aviat millor la crisi de govern
Renzi oficialitzarà avui la dimissió després que el Senat voti el pressupost
Itàlia vol superar com més aviat millor la crisi de govern desencadenada per la victòria del no en el referèndum de diumenge passat sobre la reforma constitucional. El Senat es reunirà avui per aprovar el pressupost del 2017 amb els ajustos que exigeix Brussel·les. Immediatament després, el primer ministre, Matteo Renzi, anirà al palau del Quirinal per oficialitzar la seva dimissió davant el president de la República, Sergio Mattarella.
L’acceleració dels temps té per objectiu evitar el buit de poder, sobretot per les conseqüències que podria comportar, per exemple, en la crisi bancària i el pla de salvament de l’entitat financera més amenaçada, el Monte dei Paschi di Siena (MPS).
Per avui esta prevista també la reunió de la cúpula directiva del Partit Demòcrata (PD, centreesquerra), del qual Renzi és secretari general. En les últimes hores hi ha hagut notícies contradictòries sobre les intencions del jove premier després de la humiliant derrota en el referèndum. Segons la premsa italiana, el primer impuls de Renzi va ser abandonar la direcció del PD i fer una pausa política integral, fins i tot agafant-se un període sabàtic lluny d’Itàlia, potser als Estats Units. Després que es van refredar la tensió i l’enuig, la posició de Renzi va canviar. No es descarta que segueixi en el càrrec en el partit i que pugui presentar-se a les futures eleccions. Molt dependrà de l’ambient que es respiri avui amb els seus coreligionaris. Hi ha comptes pendents i ressentiments envers els qui no van donar suport a Renzi. La situació és fluida i és impossible fer prediccions.
Després d’oficialitzar-se la renúncia de Renzi, Mattarella, com a màxim àrbitre, cridarà al Quirinal els líders dels partits. Les consultes se celebraran demà dijous i divendres. El cap de l’Estat ha hagut d’anul·lar un viatge a Milà previst per avui per assistir a la gala inaugural de la temporada al teatre de La Scala. A les deliberacions Mattarella hi ha convidat el seu predecessor, el president emèrit Giorgio Napolitano, ja que considera que el consell d’aquest nonagenari polític és molt valuós.
Al PD s’ha preparat un document que advoca per un “govern institucional”, que s’encarregaria de gestionar els afers corrents mentre el Parlament negocia i aprova una llei electoral. Aquesta llei estarà condicionada per una sentència del Tribunal Constitucional, anunciada per al proper 24 de gener, sobre l’actual norma electoral, batejada com a Italicum i mai utilitzada encara, que no agrada ningú, ni tan sols els qui la van redactar. Una vegada se sàpiga amb quin tipus de sistema es vota, hi haurà eleccions.
El govern institucional hauria de rebre suport de la majoria de partits. Cal veure si això és possible. Un dels noms que s’ha estudiat per dirigir-lo és el del president del Senat, l’exmagistrat antimàfia Pietro Grasso. La presidència del Senat és, després de la direcció de l’Estat, la segona instància institucional més alta de la República.
S’ha parlat amb insistència de l’alternativa de nomenar primer ministre l’actual titular d’Economia, Pier Carlo Padoan, que no milita en cap partit i és conegut i respectat en els centres de decisió politicoeconòmics més importants: Frankfurt, Brussel·les, Berlín i Washington. Encara que finalment la responsabilitat recaigués sobre Grasso, potser Padoan seguiria al capdavant d’Economia, ja que encarnaria una continuïtat imprescindible per generar confiança.
A més d’aprovar el pressupost, una altra prioritat és el decret per ajudar les zones afectades pels terratrèmols. El nou govern haurà d’assumir compromisos internacionals rellevants perquè Itàlia presidirà el G-7 durant el primer semestre del 2017.
El triomf del no en el referèndum suposa la resurrecció del Senat, que estava cridat a viure una transformació radical i una dràstica pèrdua de poders, i d’un ens burocràtic, el Consell Nacional d’Economia i Treball (ENEL), que té 91 empleats i que per inoperància durant decennis havia de desaparèixer. Algú els anomenava ahir “els supervivents”. Dilluns, quan va tornar a la feina, la plantilla de l’ENEL va brindar pel seu destí.