Radiació a la baixa, irritació a l’alça
El pla del Govern japonès per reprendre la producció nuclear topa amb un creixent rebuig social
Un fort sisme va sacsejar el 22 de novembre, cap a les 6 del matí, les costes del Japó. L’epicentre del moviment, d’una magnitud 7,4 en l’escala de Richter, es va localitzar davant de Fukushima, evocant entre els japonesos el tenebrós record del terratrèmol del 2011 i el desastre nuclear que el va seguir, quan el tsunami posterior va negar la central de Fukushima Daiichi.
A diferència de la tragèdia de fa cinc anys i mig, en la qual van morir 18.000 persones, aquesta vegada no hi va haver grans danys i el tsunami amb prou feines va aixecar onades d’1,5 metres, endinsant-se pel riu Sunaoshi. Però va tornar a posar sobre la taula la qüestió de la seguretat de les centrals nuclears, que el Govern del primer ministre Shinzo Abe pretén reobrir gradualment malgrat el rebuig de la població.
A la zona de Fukushima, la radioactivitat ha baixat notablement des de l’accident de març del 2011. Encara continuen fora de casa seva 57.000 persones, però l’ordre d’evacuació ja ha estat aixecada totalment o parcialment en cinc municipis, i a poc a poc s’han anat autoritzant estades temporals –sense passar la nit– en una altra mitja dotzena. Tot i així, poca gent ha tornat a casa. A la localitat de Tamura, la primera que va ser reoberta –l’abril del 2014–, per exemple, hi ha tornat el 64% de la població original, però a Nahara –reoberta el setembre del 2015– no passa del 9%... La por tenalla.
El temor s’ha enquistat en la societat japonesa, que majoritàriament –57% contra 29%, segons un sondeig recent de l’Asahi Shimbun– rebutja la reobertura de les centrals nuclears decidida pel Govern, que no aconsegueix convèncer l’opinió pública de la conveniència de la seva opció.
Després de quatre anys d’aturada nuclear, conseqüència de l’accident de Fukushima, l’Executiu nipó va decidir el juliol del 2015 impulsar la reobertura progressiva de la major part de les centrals nuclears del país d’acord amb unes noves normes molt més estrictes en matèria de seguretat i prevenció de catàstrofes. Dels 50 reactors en funcionament en el moment del desastre de Fukushima, n’han reobert cinc –en el cas de la central de Takahama, s’ha impugnat davant la justícia–, i 21 més es troben en fase d’examen per la nova autoritat nuclear, mentre que una quinzena –els més antics– probablement no tornaran a funcionar. Si la producció d’electricitat d’origen nuclear representava el 2011 el 30% del total, l’objectiu governamental és situar-la al voltant del 20%-22% en l’horitzó de l’any 2030.
“L’aturada de les centrals nuclears va comportar un augment del preu de l’energia elèctrica –del 20% per a les llars i del 30% per a les indústries– i un increment notable de l’emissió de CO2 a l’atmosfera per l’ús d’energies fòssils, a més de reduir al mínim l’autosuficiència energètica. Si volem corregir això, i complir els nostres compromisos internacionals, l’energia nuclear ha de ser una font important de producció d’electricitat”, afirma Masashi Hoshino, subdirector de la divisió internacional de l’Agència de Recursos Naturals i Energia.
Els arguments semblen imbatibles, però, quan es posa a l’altre platet de la balança la seguretat nuclear, els japonesos –en vista de les greus deficiències que el desastre de Fukushima va posar dramàticament de manifest– són reticents a deixar-se seduir, encara que els prometen una substancial rebaixa de la factura de la llum.
No es tracta únicament de sondejos. En les últimes ocasions en què els ciutadans han tingut oportunitat d’expressar la seva opinió mitjançant el vot, han enviat un seriós correctiu al primer ministre i al Partit Liberal Democràtic (PLD). Així ha passat aquest any en les eleccions a governador a les prefectures de Kagoshima –el 10 de juliol– i de Niigata –el 16 d’octubre–, on dos candidats antinuclears, l’excomentarista de televisió Satoshi Mitazono i l’advocat Ryuichi Yoneyama, es van imposar als governadors sortints, avalats pel Govern. A Kagoshima hi ha la primera central nuclear que es va reobrir després del terratrèmol del 2011, la de Sendai –amb dos reactors en marxa–, i Niigata disposa de la central nuclear més gran de tot Japó, la de Kashiwazaki Kariwa, on està programat tornar a posar en funcionament d’entrada dos dels seus set reactors.
La qüestió nuclear, més encara que els fruits de la política econòmica –Abenomics–, podria acabar situant-se en el centre del debat polític al Japó i posar en un compromís Shinzo Abe. Així ho pensa, si més no, l’ex-primer ministre conservador Junichiro Koizumi, convertit a l’activisme antinuclear: “No és possible que un partit ignori els desitjos dels ciutadans i es pugui mantenir en el poder”.
El 57% dels japonesos estan en contra de la reobertura de les centrals nuclears decidida el 2015