Fukushima, a la recerca d’un nou futur

Fukushima aspira a evocar, algun dia, alguna cosa més que un dels més greus accidents nuclears de la història: el Govern japonès vol proposar aquí un nou model de producció d’hidrogen per emmagatzemar els excedents d’energia que generen les fonts renovables. “La tecnologia Power to Gas (P2G) permetrà emmagatzemar energia en forma d’hidrogen a llarg termini”, subratlla Hiroshi Katayama, subdirector d’Energies Avançades de l’Agència de Recursos Naturals i Energia. Abans, però, caldrà concloure el procés de descontaminació i desmantellament de la central nuclear de Fukushima Daiichi, tasca en què treballen actualment 6.000 persones i que té un cost –incloses les indemnitzacions als afectats– que ha estat reavaluat a 170.000 milions d’euros, el doble del previst. La recuperació i retirada de les restes de combustible dels reactors hauria de culminar el 2021, mentre que el desmantellament total de la central requerirà entre 20 i 30 anys més. Els treballs s’emprenen bàsicament en dos fronts. El primer afecta el combustible encara present en tres dels quatre reactors i les tasques se centren a localitzar la seva situació exacta a l’interior. “Aquesta feina es realitza mitjançant robots perquè és impossible entrar-hi”, explica Satoshi Kawabe, vicedirector de l’Oficina de Resposta a un Accident Nuclear. L’altre front afecta la contaminació de l’aigua. D’una banda, es pretén evitar que la contaminació de les aigües subterrànies continuï, bombant en les capes freàtiques abans de la seva arribada a la zona dels reactors i construint una paret de gel. Amb el mateix objectiu, s’ha aixecat un mur d’acer davant el mar. D’altra banda, les aigües contaminades –una vegada eliminats els materials radioactius excepte el triti– es confinen en dipòsits.