Fideuà constitucional
Com una irònica rèplica als seus crítics, entre els quals hi ha alguns dels més cèlebres (i mordaços) fundadors de Ciutadans, com Albert Boadella i Arcadi Espada, que tant li han censurat que celebrés l’última Diada amb una paella popular, ahir Inés Arrimadas va optar per commemorar el 6-D amb una fideuà constitucionalista, amb més de 50 quilos de sípia i calamar per a 400 comensals.
Va ser l’epíleg d’una festa de la Constitució que C’s ha adoptat des dels seus inicis com una manera de reivindicar un patriotisme civil, arrelat en els valors d’“igualtat, llibertat i solidaritat”, i també de marcar distàncies amb altres dates assenyalades, com el 12 d’Octubre o l’Onze de Setembre, de sentiments encesos i domini de les banderes.
Tot i que el CCCB ha acollit més d’una vegada l’acte constitucionalista de C’s, ahir el partit va decidir traslladar-lo al poliesportiu Sergio Manzano, al barri de Bellvitge de l’Hospitalet.
Va ser també una mostra de suport a l’agrupació local, la seu del qual ha estat atacada set vegades, i al seu portaveu, Miguel García, controvertit expresident del club de futbol de la ciutat agredit al carrer.
“Alguns es pensen que atacant-nos les nostres seus ens faran callar; s’equivoquen: si hi ha una cosa que ens sobra a C’s és gent valenta”, va proclamar Arrimadas.
No va ser aquesta, però, l’única ni la principal reivindicació d’un míting d’ambient fred que va estar mediatitzat per les creixents crítiques que alguns dels pares intel·lectuals de C’s –Boadella i Espada, però també Félix Ovejero i Antonio Robles– , a més de l’eurodiputada Carolina Punset, fan a l’estratègia traçada per Arrimadas, considerant-la tèbia amb l’independentisme.
Aquest mar de fons comença a incomodar la direcció centrista, que manté una relació amb els “pares fundadors” (els seus particulars gerros xinesos) complexa, i que ahir va presentar Arrimadas com una “lluitadora diària” contra l’independentisme.
“Li estem molt agraïts, ningú com ella no pot explicar el nostre missatge d’igualtat i unitat”, va dir el jove regidor de Tarragona Rubén Viñuales, en tasques de presentador i vestit amb l’uniforme riverista per a dies festius i festes de guardar: americana entallada, camisa blanca, texans o xinesos.
Però més enllà d’aquestes paraules, va ser la presència d’un altre dels fundadors de Ciutadans, el catedràtic de Dret Constitucional, Francesc de Carreras, qui amb Espada van lluitar perquè les converses entre estovalles d’un grup d’intel·lectuals cristal·litzessin el 2005 en l’actual partit, el gran aval simbòlic que va rebre Arrimadas.
Sorprès per la bel·ligerància d’alguns els seus vells companys de tertúlia, amb qui no comparteix que C’s hagi de centrar la seva acció política exclusivament en el combat a l’independentisme, De Carreras va evitar, malgrat això, polemitzar públicament.
La seva intervenció, que va arrencar amb un sentit record del periodista Iván Tubau, un altre dels fundadors de C’s, recentment mort, va ser un elogi sense complexos dels “200 anys del constitucionalisme espanyol”.
El catedràtic va qualificar la Carta Magna de la veritable “pàtria” de tots els espanyols perquè en garanteix la seva “igualtat i llibertat”.
Per aquesta raó va cridar a defensar-la de les seves dues grans amenaces: d’una banda, els independentistes, que “volen separar Espanya i posar fi a la solidaritat” entre els seus ciutadans; de l’altre, el “populisme” de Podem, que vol enviar a l’embornal de la història els “principis” constitucionals i esborrar que la del 1978 va ser una Constitució “de consens”.
La presència de De Carreras és un simbòlic aval a Arrimadas davant les crítiques d’Espada i Boadella