El PNB accepta la reforma si resol l’encaix de Catalunya i Euskadi
El nacionalisme basc creu que les dues comunitats tenen interessos compartits
El Partit Nacionalista Basc se sumarà a la reforma de la Constitució si resol l’encaix de Catalunya i Euskadi a través del reconeixement nacional de les dues comunitats. Si no és així, que amb ells no hi comptin, va avisar ahir des de Bilbao el portaveu al Congrés, Aitor Esteban. Els nacionalistes no entendrien que l’objectiu final dels principals partits estatals fos “tocar alguns temes col·laterals” i esquivessin el debat territorial.
Tot i que aquests dies s’ha escenificat l’inici del desgel de les relacions entre els governs d’Iñigo Urkullu i Mariano Rajoy, els representants del PNB, com ja és habitual, tampoc no han assistit aquest any a la celebració oficial a Madrid. No senten com a propi el text de 1978, entre d’altres motius perquè van ser exclosos de la ponència que el va redactar. Aleshores la formació va demanar l’abstenció en el referèndum, i a Euskadi la Constitució va rebre el vot favorable de poc més del 30% del cens. Ara, 38 anys després, les coses han canviat, i els nacionalistes –que poden jugar un paper central en una legislatura sense majoria absoluta– veuen amb bons ulls la seva posada al dia sense amagar, però, una certa dosi d’escepticisme.
Esteban creu que alguns partits que reclamen amb insistència obrir el debat, com el PSOE i Ciutadans, tenen una proposta borrosa sobre el fons de la qüestió. Per això, afirma que abans d’iniciar els treballs parlamentaris farà falta molta “cuina prèvia” per acordar quina ha de ser l’estació final. La seva passa perquè l’Estat assumeixi el caràcter nacional del poble basc –“el més antic d’Europa”– i del català. Malgrat les diferències evidents que mantenen amb la via sobiranista catalana, en aquest debat els bascos creuen que les dues comunitats autònomes tenen interessos compartits. El pragmatisme en les formes, va dir el portaveu parlamentari, no està renyit amb la “fermesa en els principis”.
El procés per elaborar un nou Estatut basc, que s’afrontarà durant aquest mandat, haurà d’estar molt pendent dels moviments de fons que hi hagi a Madrid. El pacte de govern entre el PNB i els socialistes, que va permetre la investidura d’Urkullu, aposta per una reforma constitucional que reconegui les seves “singularitats”. El lehendakari, contrari a emprendre camins unilaterals, espera aconseguir un model de relació bilateral amb l’Estat que permeti exercir el dret a decidir de manera legal i acordada. El PNB no renuncia que això sigui possible a través d’un canvi a la Carta Magna, però no oblida que hi ha altres possibilitats, com una “interpretació àmplia” de la disposició addicional primera, que empara els drets dels territoris forals.
En el plantejament de fons, Urkullu pot trobar complicitats amb Podem, que defensa un canvi que permeti exercir el dret a decidir i que blindi “drets de ciutadania i drets socials”. Dilluns, en una entrevista a Radio Euskadi, la secretària general de la formació al País Basc i diputada al Congrés, Nagua Alba, va definir-se com a “abertzale”, trencant la indefinició de què l’acusaven fins ara els seus rivals. EH Bildu va assegurar que ahir no tenien “res a celebrar”, i per això van treballar a les seus com un dia qualsevol, i van donar l’opció a ferho en una quarantena de municipis governats per la coalició independentista.
A l’espera de si es mou o no l’actualització del text constitucional, la reunió entre el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el conseller Pedro Azpiazu ha permès començar a aplanar el camí per a una entesa entre el PP i el PNB. Aitor Esteban va voler frenar l’optimisme –a ell li tocarà liderar la negociació en els pressupostos–, i va assegurar que de moment només hi ha bones paraules: “Ha estat una autèntica edat de gel i això portarà el seu temps”, va sentenciar.
Els nacionalistes veuen necessària molta “cuina prèvia” per acordar l’estació final abans de començar