La Ronaldada

Això de Ronaldo i el fisc és per..., bé, ja ho saben, allò de la micció i la gota. I si afegim el simpàtic jutge Zamarriego amb la seva al·lucinant interlocutòria que “prohibeix” a dotze mitjans de comunicació europeus publicar res sobre l’afer Senn Ferrero (en què Ronaldo, Mourinho i Özil tindrien el paradís a la terra), la gota esdevé un brollador. La interlocutòria es dirigeix especialment al diari El Mundo i a l’autoritat judicial alemanya, país del Der Spiegel, el setmanari que ha publicat la informació segons la qual Ronaldo hauria evadit 150 milions al fisc espanyol. D’aquesta manera, doncs, tan avançada i democràtica, un jutge del segle XXI intenta, al segle XXI, posar portes al camp de la informació periodística. Tot allò de l’interès públic, la transparència, el periodisme com a servei a la democràcia i etcètera, passat per la regatera d’un jugador del Real, al qual ningú no li riu la real gràcia.

I, per descomptat, hem d’imaginar que ningú no ha pressionat el jutge, en un país que, casualment, està a la cua en independència judicial.

Per descomptat, l’escàndol és tan majúscul com sorprenent el tropell d’interrogants que l’acompanya. D’entrada, resulta molt cridaner que

Després ens diran que tots som iguals, que el Madrid no és intocable i que no hi ha tractes de favor

l’Agència Tributària hagi començat la seva investigació sobre Ronaldo fa menys d’un any, malgrat que feia anys que Ronaldo era el jugador més ben pagat d’Espanya en temes d’imatge (ja ho és del món, segons Forbes: 77 milions en un any), i això no es reflectia mai en les seves declaracions. O sigui, que la Tributària havia tingut temps, a velocitat rècord, d’inspeccionar, jutjar i condemnar a un any de presó Mascherano, que havia arribat un any més tard al Barça, i que, segons la magnífica crònica de Manel Pérez, “mantenien esquemes d’ocultació fiscal semblants. Tots dos provenien del Regne Unit. Ronaldo va construir abans el seu entramat; el segon, quan va arribar a Espanya. Tots dos van fer servir paradisos fiscals”. Però, ai!, això de Ronaldo seguia un altre ritme.

Tindrà l’Agència Tributària l’ull borni? Impossible, si som tots…

Mentrestant, Messi era jutjat, cap jutge Zamarriego no impedia que es publicitessin els seus assumptes, pagava una milionada al fisc i se’l condemnava a 21 mesos de presó, pendent de recurs. En paral·lel Mourinho, que no havia declarat ni un cèntim d’imatge al fisc, i amb el Madrid pagant alegrement dos milions d’euros anuals a una societat irlandesa, no va ser molestat fins fa poc, i malgrat ser un cas exacte al de Messi i haver evadit molt més, va pagar una multa molt menor i no va tenir pena de presó. I, afegeix Manel Pérez, “en va treure profit reclamant-li a Hisenda diners a compte de la multimilionària liquidació de 15 milions que li va pagar el Madrid”. I després ens diran que tots són iguals, que el Madrid no és intocable i que no hi ha tractes de favor.

És clar que també ens diuen que Ronaldo és el millor jugador del món, i ens ho creiem igual…