Un missioner d’extraradi
L’esquela institucional (tenia la Creu de Sant Jordi) ens participava diumenge la mort de Narcís Sayrach, destacat activista (com els seus quatre germans) en el redreçament material i moral d’una Catalunya que durant el franquisme es va anar treballant des de la base com un sol poble.
Fill desclassat de la burgesia, va ser un capellà esperançat en temps del Concili. D’ençà que va penjar la sotana en casar-se, va dedicar moltes energies, des dels Amics de Sant Jordi, a recollir i documentar estampes, goigs, llibres i tota mena de referències al patró de Catalunya.
Però allò que l’insereix més plenament en la història de la Catalunya contemporània és la tasca que va fer com a constructor de lligams de comunitat a Les Roquetes (del Garraf), un veïnat de nova creació que havia anat creixent amb la immigració en el llindar entre sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú.
No hi havia ni el més elemental: ni aigua, ni llum, ni escola, ni església... Era un nucli periurbà crescut a la bona de Déu, sense cap mena de planificació, amb els carrers sense asfaltar, sense cap mena de serveis, amb uns accessos deplorables... Aviat es va veure que calia lluitar per la dignitat i per la millora de les condicions de vida en comú.
Sayrach s’hi va abocar amb autèntic esperit missional. Liderant un voluntariat entusiasta va aixecar un local que tan aviat feia de sala de reunions com de llar d’infants o parròquia. I va aglutinar entorn seu una petita comunitat cristiana inspirada en els més purs ideals del missatge evangèlic.
Va tenir problemes i denúncies, civils i eclesiàstiques. El seu testimoni, amb els seus patiments, queda en el llibre Quan tot estava per fer (Les Roquetes del Garraf 1965-1981), amb pròleg de Joan Rigol i epíleg de l’abat Cassià Just, que hi homenatja els homes “que obren camins de futur”: “M’admira la seva tenacitat. Quina categoria humana i cristiana la d’aquells homes i dones que, al voltant d’un jove vicari que es juga la vida per ells, esdevenen el nucli inicial d’una comunitat cristiana! Una comunitat que intenta viure amb senzillesa l’esperit de les benaurances de Jesús. Quin contrast amb la mediocritat poruga que s’afanya a ofegar aquella vida naixent”.
La lluita per les llibertats col·lectives en aquest país ha tingut protagonistes destacats en molts àmbits. Fent poble a peu de carrer, Narcís Sayrach n’ha estat un. Recordem-lo.