Un tribunal dóna a un pare amb ordre d’allunyament la custòdia compartida

La secció quarta de l’Audiència Provincial d’Oviedo dóna a un home amb ordre d’allunyament de la seva exdona la custòdia compartida del fill de tots dos. El pare va ser denunciat per maltractaments i per això hi ha obert un procés penal contra ell per violència de gènere. Però per al tribunal es tracta d’un incident puntual amb expressions amenaçadores, però que no han derivat en fets més greus. “El tribunal no pretén restar importància als fets denunciats ni trivialitzarne la gravetat, si bé tot apunta que parlem d’un fet puntual en el marc de les tensions que travessava la convivència marital i que han culminat amb la interposició d’aquesta demanda”, destaca la resolució de l’Audiència.

La decisió judicial anul·la una sentència del jutjat de primera instància número 3 de Siero, del juny passat, en què s’establien les condicions de divorci i s’atribuïa la guarda i custòdia del nen a la mare, es marcava un règim de visites per al menor i una pensió de 250 euros per al nen i 100 per a la mare durant dos anys.

Ara, en canvi, el nen passarà una setmana amb cada progenitor i amb despeses a mitges. Segons el parer del tribunal, les raons que porten el jutge a atribuir, en exclusiva, a la mare la guarda i custòdia del fill “no tenen prou importància”, malgrat que el procés de divorci va estar precedit de la denúncia per maltractaments. La sentència valora que aquella guarda i custòdia compartida pugui ser més aconsellable per al menor, perquè li permet tenir més estabilitat emocional.

La custòdia compartida ja s’atorga en un de cada quatre divorcis (el 2007 això només passava en un 10% de les ruptures). Aquest increment s’explica per una predisposició més gran dels jutges a aquesta sortida –amb el suport del Tribunal Constitucional– després d’entendre que aquesta és la millor opció per als fills. Quan no hi ha acord sobre el futur dels fills, la mare continua sent l’elegida per la majoria dels jutges per a la custòdia dels fills. El 2015 això va passar en gairebé un 60% de les resolucions dictades.

Però quan hi ha amenaces pel mig la doctrina no és la mateixa. El febrer passat, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que estima incompatible la custòdia compartida amb l’existència d’una condemna prèvia per amenaces d’un dels progenitors contra l’altre. En el cas resolt, el pare havia estat condemnat per amenaçar la mare d’arrencar-li “la pell” si el privava de la custòdia compartida. El Tribunal Suprem no va rebutjar que el pare pugui tenir “comunicacions” amb els seus fills.

La sentència qualifica d’incident puntual les amenaces que van motivar la demanda per maltractament