L’aigua reutilitzada millorarà el subministrament de Barcelona
Cabals regenerats a la depuradora del Prat permetran afrontar el risc de sequera
Barcelona ampliarà la garantia de subministrament davant l’amenaça d’una sequera. L’àrea de Barcelona reforçarà el semestre que ve el seu sistema d’abastament aprofitant els cabals tractats a la planta d’aigües residuals del Prat, a la desembocadura del Llobregat, els quals seran reutilitzats indirectament per al consum humà.
El funcionament de l’estació de regeneració d’aigua del Prat (situada al costat de la depuradora) permetrà agafar recursos que fins ara eren desaprofitats. Una vegada regenerats, els cabals seran impulsats amb bombes per remuntar el riu a través d’una conducció paral·lela al Llobregat, de manera que seran abocats a l’altura de Molins de Rei. I, quan baixin pel curs fluvial, podran ser captats i potabilitzats a la planta de Sant Joan Despí, d’Aigües de Barcelona. Els nous recursos sobretot serviran per afrontar les situacions de sequera, que es repeteixen amb assiduïtat a la regió de Barcelona.
L’estació regeneradora d’aigües pot produir un volum de 60 hm3 a l’any –ampliable a 75 hm3–, per tant, és capaç de posar al sistema des de bon començament la mateixa quantitat d’aigua que potencialment pot subministrar la dessalinitzadora del Prat (60 hm3). Tot i això, només funcionaria a ple rendiment en situacions d’emergència, en cas de sequera. En condicions normals, treballarà al 10% o el 20% de la seva capacitat màxima, de manera que també s’aconseguirà que les seves instal·lacions estiguin en funcionament de manera contínua, segons confirma Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’estació regeneradora d’aigües del Prat va ser construïda l’any 2008, però fins ara no ha tingut un paper rellevant. Per què? Els embassaments del Ter i el Llobregat han tingut grans reserves, fet que ha fet innecessari posar-la en servei, i, d’altra banda, les retallades pressupostàries a l’Agència Catalana de l’Aigua impedien d’afrontar les despeses de funcionament de l’estació més enllà d’un manteniment bàsic. Les instal·lacions van suposar una inversió de 100 milions d’euros (el 85% dels quals van ser aportats per fons de la UE), fet que va provocar crítiques en la seva utilització. La posada en marxa ha estat acordada per l’ACA (qui dóna les concessions de l’aigua) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (administració actuant).
Els cabals tractats en aquesta planta de regeneració d’aigües seran sotmesos a moderns filtres de sanejament terciari (desnitrificació, osmosi inversa...), que complementaran la depuració convencional biològica que es fa habitual-
EL LLOBREGAT, INESGOTABLE L’aigua tractada es bombarà riu amunt i s’abocarà al Llobregat a l’altura de Molins
REUTILITZACIÓ INDIRECTA El Departament de Salut ha d’autoritzar que els nous recursos vagin a consum humà
ment a les depuradores d’aigües residuals. A més, com que l’abocament d’aigua al riu es farà a Molins de Rei, bona part del curs del Llobregat podrà actuar com un filtre natural addicional abans que l’aigua arribi per ser potabilitzada a Sant Joan Despí. “L’aigua regenerada que s’abocarà al riu a Molins serà de més bona qualitat que la que porta el riu Llobregat. Aquest aigua passarà, així mateix, per tres nous filtres abans de ser connectada a la xarxa per al subministrament”, destaca Joan Pinyol, director de serveis del cicle de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’autorització de l’ús d’aquest aigua per a consum humà ara està pendent del Departament de Salut de la Generalitat, el qual ha d’aprovar l’aprofitament d’aquests cabals regenerats per a aquesta finalitat. La normativa legal permet la reutilització de les aigües depurades per a diversos usos amb els corresponents requisits de qualitat sanitària, però és molt més estricta quan aquestes aigües tractades estan destinades al consum humà, tot i que, com s’ha vist en aquest cas, no es tracta d’una reutilització directa per a ús de boca, sinó que és una reutilització indirecta, recalca Jordi Agustí. El cabal passa per nombrosos filtres abans d’arribar a les cases.
Els mateixos arguments esgrimeix Joan Pinyol: “No té sentit que s’accepti sense cap problema destinar per a consum humà aigua que ha estat tractada a les depuradores de Manresa, Igualada o Berga (cabals abocats al Llobregat que després és potabilitzat a Sant Joan Despí), i tingui problemes quan el consum ve de la planta del Prat”, exposa Joan Pinyol. L’Agència Catalana de l’Aigua farà una campanya de recollida de mostres i de controls de la qualitat d’aquestes aigües en coordinació amb experts i el Departament de Salut.
L’aigua regenerada al Prat ha tingut altres usos, tot i que han estat molt escassos. Per exemple, ha servit per alimentar les maresmes del delta i per injectar cabals al subsòl mitjançant pous perquè aquesta aigua dolça actués com a barrera per evitar la intrusió d’aigua salina a les reserves subterrànies del delta. Ara també es recuperaran aquests usos, incloent-hi la reutilització en la industrial.
Els recursos extra que ara aportarà el Llobregat a l’àrea de Barcelona
Un ús més intens del Llobregat ajudarà a reduir l’aportació de l’altra conca
permetran reduir la transferència d’aigua del Ter a la capital catalana, com demanen les entitats cíviques de Girona. Entre el 1994 i el 2015, s’ha transferit a Barcelona el 37% de l’aigua desembassada al Ter (amb un màxim del 37% en el període de sequera 2007-2008). La reducció de transvasament d’aquest riu –que ha arribat a una minva de 20 hm3 aquesta any–també serà possible perquè a l’àrea de Barcelona hi arribaran cabals procedents de l’ampliació de la dessali-nitzadora de la Tordera (que es potabilitzen a Cardedeu), i que són, fins i tot, de millor qualitat que els del Ter, precisa Jordi Agustí.
Tot i això, “l’estació de regeneració d’aigua no funcionarà a ple rendiment, perquè si funcionés al màxim ja no hi hauria un marge per donar resposta en cas d’emergència”, assenyala Joan Pinyol. La regió de Barcelona i Girona té un dèficit estructural d’aigua d’uns 60 hm3 a l’any (segons el pla hidrològic de la conca fluvial, a punt de ser aprovat pel Govern català), però el nou equipament no pretén ser la resposta a aquesta mancança, sinó que només és un instrument davant de possibles sequeres, reitera Jordi Agustí. Del dèficit estructural se n’haurà de fer càrrec l’Estat a través del Pla Hidrològic Nacional. L’ACA i l’Àrea Metropolitana aviat firmaran un conveni per posar en marxa l’estació regeneradora d’aigües, de manera que assumirà el cost de manteniment i de l’electricitat.
La planta de generació d’aigües està aturada des de l’any 2007