Crims de no-ficció
‘Muerte en León’ narra el cas de l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació, el 2014
L’interès pels casos criminals reals està en alça. Es tracta d’un gènere, conegut com a true crime (crim real), que ha arribat amb força a la televisió i que ha revitalitzat un estil que Truman Capote ja va utilitzar fa mig segle quan va publicar A sang freda, a mig camí entre la novel·la i la investigació periodística. La sèrie American crime story (2016) va recrear el judici contra O.J. Simpson, l’estrella de futbol americà acusat d’assassinar la seva exdona i la seva parella; The jinx (2015) va mostrar la polèmica vida de l’empresari Robert Durst, sospitós durant molt de temps del triple assassinat de la seva família; i Making a murderer (2015) va seguir durant anys Steven Avery, un ciutadà acusat de violació, segrest i assassinat que va aconseguir demostrar la seva innocència i sortir de la presó, tot i que hi va tornar després acusat d’un altre delicte. Muerte en León, que arrenca avui a Movistar Estrenos a les 20.45 hores, s’afegeix a aquesta tendència televisiva amb la narració del mediàtic cas de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, que va tenir lloc el maig del 2014.
El director britànic establert a Barcelona Justin Webster està al capdavant d’aquest projecte que ell insisteix a catalogar de “sèrie de noficció” i no de “documental” perquè aquesta última paraula sol “confondre més que explicar, algunes vegades”. Webster és un dels directors d’aquest gènere més rellevants dels últims anys amb treballs com FC Barcelona confidencial, Gabo, la magia de lo real i, especialment, Seré asesinado, un acreditat documental sobre els últims dies de l’advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg, que va denunciar el seu propi assassinat a través d’un vídeo casolà. “Amb aquest treball vaig veure les
El director Justin Webster assegura que “un assassinat sol ser el principi d’una història molt més interessant”
possibilitats d’aquest gènere”, afirma després d’explicar que Muerte en León presenta un estil narratiu molt semblant.
L’elaboració de Muerte en León ha requerit un any i mig de feina per produir els quatre capítols d’una hora de què consta la sèrie. “Aquest gènere permet passar més temps i aprofundir en el cas”, un aspecte fonamental, perquè “quan estàs tant de temps investigant qualsevol detall acaba tenint un significat diferent”, afirma Webster citant la periodista Sarah Koenig, creadora de Serial, un programa de referència en el gènere de la investigació que es difon via podcast.
A Muerte en León, a més de la història d’Isabel Carrasco, també es recullen les de les acusades Montserrat González, la seva filla Triana Martínez i Raquel Gago. També es recrea el crim, el judici i les circumstàncies que van envoltar el cas.
Isabel Carrasco va ser assassinada a plena llum del dia en una passarel·la sobre el riu Bernesga al centre de Lleó. González i Martínez, mare i filla, van ser detingudes conjuntament amb Gago, policia local i amiga de Martínez. Totes tres van ser jutjades i condemnades, en graus diferents, per aquell assassinat. Actualment, la sentència està pendent en última instància del Tribunal Suprem, que té una vista programada per al pròxim 14 de desembre.
Lluites de poder, corrupció política, nepotisme, clientelisme, enganys policials, servituds judicials... Aquesta no és només la crònica d’un crim. “Normalment, un assassinat sol ser el principi d’una història més gran i molt més interessant”, assenyala el director, que assegura que va impulsar aquest projecte amb el desig d’“intentar entendre què havia passat perquè des de la distància era bastant difícil de comprendre”.
Pel director narrar històries reals i mantenir l’interès de l’espectador no són aspectes contradictoris. “Encara que són dos llenguatges diferents, la narrativa de la no-ficció pren elements de la ficció per poder explicar una bona història de manera amena. No es prescindeix del rigor periodístic ni es distorsiona la realitat per fer més atractiva la narració. El que sí que es necessita és molt de material de base per poder elaborar aquesta història sense necessitat de crear res fictici”.
A quina conclusió arribaran els espectadors després de veure Muerte en León? “Sabran molt més del cas i, sobretot, tindran les eines per arribar a una opinió molt mes formada”. En el programa es fan “moltes revelacions perquè hi ha molta participació de totes les parts, que aporten les seves versions i punts de vista diferents sobre la mateixa història”, afirma.
Sobre si han trobat facilitats per elaborar la sèrie, Webster assegura: “Primer teníem obstacles, però després facilitats. Això té a a veure amb el temps. Calia explicar bé el que estàvem fent per guanyar la confiança de la gent, cosa que hem fet amb totes les parts, des del jutge fins a les acusades i els seus amics”. Només hi va haver una excepció, Raquel Gago, la policia amiga de Triana Martínez, que no els va voler atendre. El cas encara és obert i “poden sorgir sorpreses com en qualsevol procés judicial, així que no descarto fer algun retoc si hi ha novetats importants abans de l’emissió de tots els capítols,” afirma Webster.