Mare dels tàmils
JAYALALITHAA JAYARAM (1948-2016) Política i actriu índia
El 21 de setembre passat Jayalalithaa Jayaram feia la baixada de bandera d’inauguració de la línia de metro de l’aeroport de Madràs. Que ho fes per videoconferència des de la seu de Govern hauria d’haver posat en alerta sobre la seva salut, encara que no contradeia la seva condició d’ídol cinematogràfic que sempre va mantenir una distància desdenyosa amb els seus admiradors, després electors. L’endemà ingressava en un hospital de la capital tàmil, d’on ja no sortiria amb vida, malgrat que una multitud de seguidors feien guàrdia a les portes per pregar per la seva salut –entre ells un faquir suspès amb ganxos que li travessaven la pell de l’esquena–.
Si la frontera entre política i ficció és flexible a tot arreu, a l’estat de Tamil Nadu es desdibuixa completament. Els seus 73 milions d’habitants fa quaranta anys que estan en sessió contínua, amb una successió de caps de govern que han estat estrelles de cinema o, almenys, guionistes. Una matinal infantil amb la qual els tàmils semblaven encantats i de la qual es van despertar orfes dilluns passat, amb la mort per infart de Jayalalithaa, com era coneguda per tots, encara que els seus incondicionals preferissin dir-li Amma (mama). Els detalls de la seva malaltia són tan enigmàtics com la seva pròpia vida.
Jayalalithaa va néixer en un poble proper a la bonica ciutat palatina de Mysore i va perdre el seu pare quan tenia tot just dos anys. A causa d’això, la seva jove mare, per mantenir la família i seguint l’exemple de la seva germana hostessa, es va iniciar com a actriu, cosa no gaire ben vista en el conservador sud de l’Índia, i va deixar Jayalalithaa a cura dels seus avis a Bangalore, pagant-li, això sí, una bona educació a què deu un anglès impecable, estrany entre altres polítics populistes indis. Fins i tot sent una estudiant excepcional, amb accés a beques, Jayalalithaa, també va decidir iniciar-se en el cinema tan aviat com va fer 16 anys, com a parella del gran galant del cinema tàmil, M.G. Ramachandran, que ja passava dels cinquanta. A partir de llavors van filmar plegats desenes de vegades i es dóna per fet que el vincle va anar més enllà de l’àmbit estrictament professional.
Acostumat a mobilitzar masses, Ramachandran va crear el seu propi partit, l’AIADMK, com a escissió del principal partit del moviment tàmil, el DMK, en el qual Jayalalithaa s’iniciaria en tasques de propaganda. Més conegut per les seves inicials MGR, ell va ser l’actor-polític per antonomàsia de l’Índia i, a la seva mort, el seu folklòric llegat polític passaria a Jayalalithaa. L’actriu, ja en política, va guanyar les seves primeres eleccions el 1991, i es va alternar en el poder amb el DMK de Karunanidhi fins aquest mateix any, quan va aconseguir la proesa –a l’Índia– de ser reelegida, malgrat haver estat arrossegada a la presó per corrupció –després va ser exonerada– tot just un any i mig abans. El sistema judicial indi va trigar divuit anys a condemnar Jayalalithaa per apropiació indeguda –per exonerar-la pocs mesos després– juntament amb la seva secretària privada, Sasikala. Cal dir que aquesta dona, expropietària d’un videoclub, està considerada com l’autèntic poder a l’ombra a Tamil Nadu i és la protagonista d’un ascens social encara més meteòric que el de la mateixa Jayalalithaa.
El balanç de les cinc accidentades legislatura d’Amma presenta, però, més matisos del que podria semblar. Cal dir en honor seu que parlava totes les llengües del sud de l’Índia i, sense tenir completa fluïdesa en hindi –només va fer una pel·lícula en aquesta llengua– va ser la primera mandatària política del sud del país a fer un míting en aquesta llengua al nord del país.
Això sí, el seu últim mandat va doblar l’endeutament de Tamil Nadu, però es va guanyar el poble amb una política social de tirar la casa per la finestra: ordinadors portàtils de franc –amb la seva foto– per a tots els estudiants quan fessin 16 anys. Els últims anys ha creat més de trescentes cantines d’Amma, ha ocupat milers de dones i ha ofert menjar del sud de l’Índia a un preu molt econòmic. Encara que la part bona i la dolenta a Tamil Nadu es reparteix a parts iguals entre el seu partit i el DMK, el cas és que Tamil Nadu destaca per bé en diversos paràmetres. És mediocre en alfabetització, però és l’estat indi amb més bones dades en mortalitat infantil o materna i l’estat amb menys fills per dona: les tàmils ja tenen menys fills que les finlandeses.
Així mateix, Tamil Nadu és un dels estats més cohesionats i segurs de l’Índia. En tot cas, Jayalalithaa representa una certa degeneració del moviment dravídic, d’arrels progressistes, laiques i de denúncia del sistema de castes, que va galvanitzar el sud de l’Índia a partir dels anys trenta. Ella mateixa era una pal·lidíssima braman a l’estat que reivindicava la “negritud” de l’Índia meridional i dravídica.
I avui com ahir els bramans de Tamil Nadu no només copen molts llocs de treball funcionarials a Nova Delhi –pel seu amor a les carreres intel·lectuals i el seu domini de l’anglès– sinó també en els serveis tecnològics. Una gran part, si no la majoria, dels indis que han fet carrera als Estats Units, en la informàtica, la ciència o la medicina, són bramans de Tamil Nadu. Aquest matalàs és el que ha fet que Tamil Nadu hagi pogut aguantar tants populistes, encara que a partir d’ara certament serà més difícil adorar qui vingui.