“En certa manera tots som andrògins”
Mircea Cartarescu, autor de ‘Per què ens estimem les dones’
En totes les vides corrents hi ha un punt d’extraordinari. Mircea Cartarescu ho descobreix en les vides d’una idealista fracassada, una comtessa libidinosa, una nana diabòlica o una gitana desafortunada, explicades amb tendresa, dramatisme i humor. Nascut a Bucarest l’any 1955, és un candidat habitual al Nobel de Literatura. L’editorial Lleonard Muntaner publica Per què ens estimem les dones, el llibre que li va donar fama internacional, en traducció de Xavier Montoliu.
Quines reaccions ha tingut el seu llibre per part de les lectores? Les reaccions de les meves amigues i del públic en general, no només femení, van ser molt agradables per al llibre. A Romania ha estat el llibre més venut dels últims vint anys i les ressenyes i vendes a l’estranger em van sorprendre.
Què en van dir les seves amigues?
Van apreciar la tendresa, l’interès per la feminitat i la sinceritat. Però el tema de la feminitat no és tan important com la tècnica literària. El llibre està escrit des d’una veu que no havia assajat abans, prolongació directa de la veu de Salinger.
Quan va escriure el decàleg final, el que dedica a per què els homes estimem les dones? El llibre va sortir publicat el 2004, però el vaig escriure abans.
Així doncs, fa més de dotze anys. En aquesta part hi ha algunes frases feridores. Avui les canviaria? El llibre no té res d’ideològic. És el llibre d’un home interessat exclusivament en la literatura i el relat final cal llegir-lo com a literatura, no és representatiu del que jo penso com persona. No m’agradaria que fos llegit sota
cap mena de registre ideològic.
En alguna ocasió s’ha definit com a híbrid.
Tinc un interès especial per la feminitat. Crec que és una evidència que en certa manera tots som andrògins. Sempre he volgut donar veu a la dona oprimida que hi ha dins meu. El meu interès per la feminitat és d’ordre antropològic i és fascinant que l’ésser humà tingui aquests dos costats. Jo estic fascinat per l’altra.
Quina altra?
La dona, la meva fascinació per la dona va més enllà de l’erotisme per veure el món amb ulls de dona.
A la ciutat de Barcelona som a la punta meridional d’Europa. Com es veu el que passa a l’altra punta, des de Bucarest? Els romanesos estem aterrits. Hem tornat a la gran por dels anys trenta per l’ascens de l’extrema dreta. Por també de Rússia. Si mirem el mapa, veurem que Romania ha quedat com una illa democràtica envoltada de països nacionalistes o prorussos. Els resultats de les últimes eleccions a Bulgària i Moldàvia han estat catastròfics, perquè han guanyat presidents pro-Rússia. El segon gran perill per als romanesos procedeix dels Estats Units. No recordo haver viscut una època tan perillosa. Estic molt i molt amoïnat.
Quins perills veu als Estats Units?
Primer, la resurrecció de l’extremisme de dretes com a reacció al multiculturalisme i la globalització. I, segon, la personalitat del president Donald Trump, amb una inestabilitat inherent i un desconeixement dels mecanismes polítics molt perillós. I hi ha una fascinació mútua de Trump per Putin i de Putin per Trump.
En aquest context, creu que
s’està repetint la història? Esperem que no. En tot cas, al cel s’han acumulat uns núvols molt negres sobre nosaltres.
Té por que Rússia aconsegueixi refer el seu rerepaís, l’antiga zona d’influència soviètica? És absolutament evident. Els romanesos sabem què significa la dominació russa i seria un fet molt i molt greu i un desastre total per al país.
Què esperen de la Unió Europea?
Europa es podria llevar qualsevol dia sense cap mena de defensa. S’ha basat massa temps en la defensa dels nord-americans i Trump ha posat en dubte la reacció de l’OTAN en cas que un dels seus estats sigui atacat.
Tan aviat s’ha oblidat el passat als antics països de l’Est?
En aquests països s’ha lluitat molt durant molts anys per tenir un estatus europeu i uns governs democràtics. Ara sembla que aquest somni democràtic s’ha acabat. Bulgària, Polònia, Hongria... Romania queda com a única llum. Ha passat el mateix que a l’Est Mitjà i al Sud dels Estats Units, però també passa en altres llocs del mon. Gent senzilla, d’edat avançada, gairebé sense formació, que de cop s’han sentit en perill, ofesos per la visió globalitzadora del món, i ara s’han aferrat a l’altre, amb un paper molt important exercit per les religions. Ha crescut en ells un sentiment de frustració per haver estat oblidats, per haver quedat exclosos de la nova organització del món a través del multiculturalisme i dels moviments d’emancipació.
AUGE DE L’EXTREMA DRETA “Romania ha quedat com una illa democràtica envoltada de països prorussos”
TEMORS
“No recordo haver viscut abans una època tan perillosa com la d’ara”