Les dones artistes només protagonitzen el 14% de les mostres a Barcelona
El mes de setembre passat el Museu Nacional d’Art de Catalunya dedicava per primera vegada en la seva història una exposició a una pintora, la modernista Lluïsa Vidal (fins aleshores, només una altra dona, la fotògrafa Gerda Taro, havia tingut aquest privilegi, al qual recentment s’hi ha afegit la també fotògrafa Marianne Breslauer). Tot i que sorprenentment, el MNAC s’avançava així en unes setmanes al Prado, que a l’octubre va obrir la primera monogràfica protagonitzada per una dona al museu bicentenari. L’escassa presència i protagonisme de les dones als museus és, sens dubte, una anomalia que pot explicar-se, en part, per raons historiogràfiques –des de les dificultats a què havien de fer front les pintores per entrar en un món dominat pels homes fins a la valoració dels seus coetanis– però que en lloc de desaparèixer avui dia continua sent una realitat.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere (OCG), en què s’analitza la presència de dones, entre el 2011 i el 2015, a les exposicions temporals en deu grans centres culturals de Barcelona. Els resultats no poden ser més eloqüents: durant els cinc anys objecte d’estudi només un 14% de les exposicions programades a la ciutat han estat de dones davant un 49% d’homes (el 37% restant van ser mostres col·lectives).
L’informe de l’Observatori Cultural de Gènere, que dirigeix l’escriptora i crítica literària Maria Àngels Cabré, analitza centre per centre. La relació l’encapçala la Fundació Miró, amb un 42% de mostres protagonitzades per dones, una xifra molt allunyada dels següents a la llista: Arts Santa Mònica, amb un 24%, i la Fundació Suñol, amb un 20%. Per a les autores de l’informe, que han tingut la col·laboració de l’associació MAV (Mujeres en las Artes Visuales), la responsabilitat és dels programadors. En aquest sentit, resulta revelador que a la Miró tant la seva directora, Rosa Maria Malet, com la responsable de programació i projectes, Martina Millà, siguin dones.
Encara més de lluny la segueixen el Macba, amb un 18% d’exposicions protagonitzades per dones; la Fundació Tàpies, amb el 14%; La Virreina, amb el 10%; la Fundació Catalunya-La Pedrera, amb el 9%, i la Fundació Vila Casas, amb el 6%. Al MNAC i el CaixaForum l’estudi els dóna un 0%, ja que en aquest període, pel que fa al gran museu català, encara no s’havien inaugurat les esmentades mostres de Lluïsa Vidal i Marianne Breslauer.