Tres disculpes
Lluny d’enfonsar-se per la falta ingènua que va fer i que va costar l’empat del Madrid, Arda s’aixeca i goleja
Els sis fitxatges del Barcelona i els dos reforços de la temporada passada van ser titulars a la Champions. I els 173 milions van voler reivindicar-se, dir que ells també hi són, perquè molts d’ells ho necessitaven. Sobretot ho va aprofitar Arda Turan, que va passar de ser el malvat al clàssic a marcar el primer hat-trick de blaugrana. Tots van tenir la seva glòria. Tots menys un.
Cillessen va aprendre a guanyar i a deixar la porteria a zero amb el Barcelona. Umtiti va salvar un gol quan Hahn es va plantar sol a l’àrea. Digne gairebé no va patir amb Hazard (el germà) i va col·locar una centrada que Messi va rematar en planxa. André Gomes va jugar ahir com a mig centre i va distribuir el joc amb agilitat. Denis Suárez va debutar a la Champions i va ser el més atrevit, intentant passades d’esperó, sotanes i croquetes. I fins i tot Luis Enrique va aplaudir Aleix Vidal.
Va passar quan el lateral de Puigpelat es va batre en una cursa amb Schulz. L’alemany tenia avantatge però Vidal li va retallar la distància i li va arrabassar la pilota a l’àrea abans que xutés i fins i tot va evitar que la jugada acabés en córner. Veient l’esforç de Vidal, el tècnic va sortir de la banqueta per reconèixer-li la feina, com va fer tot el Camp Nou. Però qui de debò es va redimir va ser Arda Turan, que hi va ser en els quatre gols. El turc va servir el primer a Messi i va marcar els tres següents. Denis li va donar una assistència, Aleix una altra i Alcácer l’última.
Un error en el clàssic pot ser fatal. Assenyala un jugador davant del món. El deixa marcat. Arda va cometre una falta ingènua a Marcelo al minut 90, amb el madridista d’esquena i regatejant cap a la banda. I d’aquella falta innecessària i ingènua va arribar l’empat.
Però Turan té molta personalitat. Ho saben al Calderón i a Turquia. A la passada Eurocopa es va encarar amb la grada que el xiulava en el partit contra Espanya. El Camp Nou va tenir ahir una bona prova del seu caràcter. El turc podia enfonsar-se, certament, però no. Es va aixecar i va golejar. Jugant com a extrem, com va fer mentre Neymar va estar als Jocs, va acabar tres jugades al primer toc. I ja ha fet vuit gols aquesta temporada, dos més que Ney. Ell ho va celebrar tocant-se l’escut. Va ser com si demanés tres vegades perdó.
I Alcácer? Poca cosa. Gairebé res. Només va xutar una vegada i ja són 502 minuts sense marcar. Ni rastre del davanter que va fer tres gols a Sommer amb el València el 2014 a l’Europa League.
El francès Gignac, dels Tigres de Mèxic, va recórrer recentment a la hipnosi per recuperar el gol perdut. Luis Enrique podria utilitzar també la suggestió com John Lambies, l’exentrenador de Partick Thistle escocès. Un dia, el seu davanter Colin McGlashan va xocar amb un defensa i va quedar estabornit. El metge el va atendre i va aconsellar el canvi.
–No sap qui és? Perfecte. Digueu-li que és Pelé i que entri al camp –va ordenar.
Ara només cal que li diguin que és Arda contra el Borussia Mönchengladbach.