El toc de Denis Suárez
Amb totes les reserves pertinents, obligades per la feble oposició del Borussia, ahir l’ordre jeràrquic de la llista d’interiors del Barça es va moure a favor de Denis Suárez. El gallec va ser titular i ho va aprofitar, va sortir predisposat a reclamar més atenció, no va ser apocat sinó atrevit, i a tot això hi va afegir la necessària disciplina tàctica, un variat repertori tècnic i intensitat en la pressió sense pilota, la combinació més adequada per a una oportuna reivindicació. A més, moventse per la dreta, li va tocar entendre’s amb Messi, i com ho va fer amb facilitat i sense complexos, va obtenir punts extra de valor prèmium. Ben envalentit , va concloure la seva actuació amb una croqueta, filigrana que l’acosta a Iniesta, el migcampista piloter perfecte a qui sempre s’ha volgut assemblar. Per cert, el de Fuentealbilla va ser substituït en el minut 60 en un d’aquells canvis pactats abans de començar per als homes consagrats i amb galons, després de completar correctament 109 passades, cosa que va provocar l’ovació de l’afició local i la de 5.000 alemanys desplaçats, que ho van aplaudir
En plena discussió per l’estil, l’equip de Luis Enrique va batre el rècord de passades
tot des del galliner, provocant la falsa impressió que el seu equip va fer alguna cosa bé.
La competència de Denis Suárez és troba en Rafinha, que va començar bé la temporada però ha afluixat; en André Gomes, de moment amb més por de fallar que d’arriscar, i en Arda Turan, l’aportació del qual com a davanter, sense exigències físiques a les quals no arriba o no vol arribar, és a anys llum del que aporta com a migcampista.
Malgrat viure en temps de falta de paciència, estaria bé atorgar-n’hi una mica a aquest depurat migcampista de 22 anys, edat en què Xavi i Iniesta començaven a sortir a la superfície en el món del futbol. Amb ell sobre el camp, l’equip de Luis Enrique, fiscalitzat per una presumpta però no sempre fundada al·lèrgia a l’estil, va batre el rècord de passades en un partit en la història de la Champions: 993, una deliciosa aberració. En el moment adequat.