La crisi de govern a Itàlia fa encara més difícil el rescat bancari
Qatar dubta sobre la seva inversió a Monte dei Paschi per les incògnites polítiques
El pitjor escenari per al rescat del Monte dei Paschi di Siena (MPS) s’ha materialitzat. El pla per salvar el banc més antic del món –fundat el 1472–, que necessita amb urgència una forta recapitalització, s’ha complicat en esclatar la crisi de govern a Itàlia com a conseqüència del rebuig en referèndum de la reforma constitucional i de l’anunci de dimissió del primer ministre, Matteo Renzi.
La incertesa política a Roma i la perspectiva d’un avenç electoral han coincidit, fatalment, amb la fase decisiva sobre la solució financera per a MPS. Un actor principal en el rescat, l’emirat de Qatar –a través del Qatar Investment Authority–, que anava a invertir entre 500 i 1.500 milions d’euros, s’ha refredat per por que el context polític no garanteixi l’èxit de l’operació. Si els qatarians es retiren o baixen la seva aposta, poden fallar altres peces del complex entramat del rescat.
Si no s’aconsegueix el salvament privat de l’MPS, a través d’inversors i del mercat, com era la intenció, serà inevitable el rescat públic, amb el trauma que això suposarà i els obstacles polítics que comporta a escala nacional i europea. El rotatiu britànic apuntava ahir que l’ajuda pública ja és gairebé inevitable, ateses les circumstàncies, i que podria produirse el pròxim cap de setmana. El pla per mantenir amb vida el banc de Siena, que està sent tutelat i gestionat per un consorci format per JP Morgan Chase i Mediobanca, sota l’atenta mirada del Ministeri d’Economia italià i el Banc Central Europeu, preveu una injecció de 5.000 milions d’euros, entre la conversió de bons subordinats i emissió de nous títols.
Les accions de l’MPS han caigut més del 80% des de començament d’any, de manera que la capitalització borsària del banc ha assolit un nivell irrisori (uns 560 milions d’euros) que, per a la seva mida, seria més propi d’una entitat en fallida tècnica. Si el pla per a Monte dei Paschi naufraga es tem una reacció en cadena en altres bancs italians en dificultats. Aquests inclouen el gegant Unicredit, que durà a terme una forta ampliació de capital, i institucions menors com Carige, Banca Popolare di Milano, Vicenza i Veneto Banca.
El ministre d’Economia, Pier Carlo Padoan, ha assegurat a l’Eurogrup a través del seu president, Jeroen Dijsselbloem, que farà el que calgui per assegurar l’estabilitat financera, expliquen fonts europees. Amb Grècia atrapada en una crisi financera sense final a la vista i Portugal tot just aixecant cap, la zona euro segueix amb expectació l’evolució d’aquests fets. “Estem en estret contacte amb les autoritats italianes i totes les autoritats estan preparades per reaccionar si cal o quan faci falta”, va declarar ahir Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea.
No obstant això, l’expectativa és que Roma pugui fer front tota sola a la situació i no calgui posar en marxa un rescat europeu, expliquen fonts de l’Eurogrup. A diferència d’Espanya el 2012, Itàlia manté intacte el seu accés als mercats i a preus molt favorables gràcies al Banc Central Europeu (BCE). A més, diuen, les necessitats de capital de la banca estan molt localitzades i s’han fixat en un màxim de 20.000 milions d’euros, menys de la meitat de la quantitat que Espanya va sol·licitar al seu dia al Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el fons de rescat de l’eurozona.
“Ara alguns ens diuen que vam tenir sort de demanar el rescat dels bancs el 2012 i que tant de bo altres ho haguessin fet”, va declarar el
El ministre d’Economia és una opció per substituir Renzi i donar confiança
Segons el ‘Financial Times’, hi podria haver una decisió aquest cap de setmana