Els robatoris dels empleats s’eleven i assoleixen els 409 milions El furt dels clients als súpers arriba a 1.084 milions
Malgrat els sistemes antifurt, la videovigilància i els serveis de control amb personal de seguretat, les empreses de gran distribució van perdre l’any passat 1.493 milions per furts comercials, tant de clients com de personal que treballa als mateixos centres. Aquesta xifra s’eleva a 1.778 milions si s’afegeixen els errors administratius. La suma dels dos conceptes representa el 0,84% de la facturació de les grans cadenes de distribució, que segons l’INE va ascendir a 211.648 milions d’euros l’any 2015. Del total, un 61% són furts externs, un 23% interns i un 16% errors en la gestió de l’establiment.
Els lladres, en aquesta mena de grans centres de distribució (hípers, supermercats...), tradicionalment sostreuen material elèctric i d’il·luminació, maquillatges i begudes alcohòliques, segons la patronal Aecoc, que agrupa 26.000 companyies.
Si es baixa més al detall, al material elèctric del sector de la ferreteria i basar el segueixen les piles i els consumibles i accessoris. Dins del sector de la cosmètica, al maquillatge se li sumen les màquines d’afaitar, les cremes i els perfums, mentre que en el sector de l’alimentació les begudes alcohòliques encapçalen el rànquing, que es completa amb conserves, carnis i ibèrics, xocolates i snacks.
En la categoria tèxtil, els productes més furtats són samarretes, camises, pantalons i jerseis, seguits del calçat, mentre que en el departament d’electrònica el que més s’endú la gent sense pagar són accessoris de telefonia i d’informàtica.
Segons la patronal, aquest tipus de béns són atractius per ser robats per “les seves característiques físiques, l’elevat valor monetari i perquè és fàcil revendre’ls en mercats paral·lels”.
L’informe recull que “s’ha produït un descens lleu del percentatge que representa el furt extern dins del total de la pèrdua desconeguda, concretament un 3%, i això ha passat de representar un 64% al 61% actual (1.084 milions). Al contrari, el furt intern, el dels mateixos empleats, ha pujat, en passar del 21% el 2014 al 23% en l’exercici passat, cosa que eleva la xifra a 408,94 milions. Els errors administratius “també s’han incrementat lleugerament” en representar un 16% l’exercici passat, enfront del 15% d’un any abans. En total, 284,48 milions perduts pel camí per la mala gestió.
Malgrat aquestes variacions, la patronal declara que “el furt extern continua sent la principal causa de les pèrdues”. Tot i que a Espanya no està encara gaire generalitzat, les empreses han detectat que en els centres on s’han instal·lat caixes d’autocobrament poden pujar els robatoris, de manera que caldrà posar el focus d’atenció en aquest tipus de dispositius.
Per fer front a aquesta mena de furts, la patronal argumenta que “s’hi ha d’implicar tota l’empresa, inclosa l’alta direcció”.
L’any 2015 va canviar el codi penal en aquesta matèria i entre les modificacions
Les substraccions internes en la gran distribució han pujat del 21% el 2014 al 23% l’any passat
es van agreujar les penes per multireincidència, la pertinença a bandes organitzades i el trencament de dispositius antifurt.
L’enquesta realitzada per Aecoc recull que l’augment de denúncies s’ha incrementat un 52% arran de la reforma del codi penal, per bé que la modificació legal també comporta més feina per a la gran distribució. Per exemple, ha d’acudir al judici un representant legal com a perjudicat, aportar noves proves o se li exigeix a la companyia més col·laboració amb la policia i la fiscalia. Una altra de les novetats legislatives és que alguns distribuïdors tenen acords amb determinats cossos policials, la qual cosa permet ratificar la denúncia amb l’autor retingut i lliurar la citació a judici al mateix establiment. Això dóna peu a una situació molt incòmoda per al lladre, que evita ser fitxat pels empleats i la resta de clients.
En definitiva, les empreses consideren que els canvis del codi penal tenen, sobretot, “efecte dissuasiu” per als clients per la por de ser retinguts al mateix centre fins que arriba la policia.