Renzi vol evitar l’aplicació de quitaments als preferentistes

ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos. El Govern italià va evitar intervenir el seu sector bancari en la fase més aguda de la crisi de l’euro i ho ha continuat fent fins ara, per por de les conseqüències de les noves normes europees. Abans d’injectar capital públic, per reduir el cost als contribuents, la directiva obliga a aplicar pèrdues al 8% dels actius, arribant als bonistes júnior, molts d’ells particulars, com va passar al seu moment a Espanya.

El Govern de Renzi ha mirat de negociar una solució ad hoc per no aplicar aquesta norma i evitar el cop als preferentistes, però l’Eurogrup i en especial Berlín s’hi han negat en rodó fins ara. “Aquella directiva va ser una directiva que va costar sang d’acordar i és molt valuosa, hem de tenir molt presents aquelles regles”, va advertir Peter Kazimir, ministre de Finances eslovac i president de torn de l’Ecofin. Brussel·les va donar el seu vistiplau aquest estiu a un pla que preveu compensar a posteriori els preferentistes. Roma el va descartar però podria recuperar-lo si és impossible fer una injecció de capital privat i l’Estat es veu obligat a intervenir-hi.

Una de les possibilitats que s’estudia com a recanvi de Renzi al capdavant del Govern és el ministre d’Economia, Pier Carlo Padoan, que té un perfil tècnic i no milita en el Partit Demòcrata. Enfront d’altres candidats, com el president del Senat, Pietro Grasso, té l’avantatge de ser un economista conegut i respectat en els grans centres de presa de decisions. Gaudeix de bon cartell a Brussel·les i Washington i se li atribueix molt bona relació amb el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, i el president del BCE, Mario Draghi. Sigui Padoan o sigui Grasso, el més segur és que resultarà menys dolorós per a un premier provisional haver d’entomar el rescat de l’MPS.