“Els humans volem creure”
Tinc 42 anys. Sóc madrileny. Enginyer tècnic en topografia. Estic casat i tinc una filla. Els ciutadans necessitem no tan sols diners per sobreviure, sinó una manera de desenvolupar-nos, i la feina hauria de complir aquesta funció. L’atur és terrible, des
Durant anys em vaig dedicar a la venda i al màrqueting, però el mentalisme era la meva passió.
S’assemblen una mica...
El mentalisme és una branca de l’il·lusionisme, un art antic d’agilitat mental i suggestió. El primer mentalista de qui tenim notícia és Girolamo Scotti, un italià que va viure al segle XVI.
I no el van cremar a la foguera?
Era massa popular, va arribar a actuar per a la reina Elisabet I d’Anglaterra. Però després de la Segona Guerra Mundial el gran Houdini i altres mags es van dedicar a desemmascarar els vidents i mèdiums que feien negoci amb les moltes persones que havien perdut éssers estimats i hi volien contactar.
Va declarar contra l’espiritisme davant del Congrés.
Avui la gran majoria de mentalistes portem aquestes tècniques als escenaris, mostrant com la nostra ment ens fa creure que això que veu és impossible. Som massa racionals.
Creia que era al contrari, que som massa irracionals.
Diguem que la nostra racionalitat se sustenta en models de pensament molt bàsics. N’hi posaré un exemple clàssic: la mà que es mou més de pressa és aquella a la qual el cervell para atenció, mentre el truc es produeix en l’altra i, encara que ho sapiguem, no podem evitar seguir la mà que fa el moviment.
Ho entenc.
La ciència ha portat tècniques noves al mentalisme relacionades amb la comunicació no verbal, amb el llenguatge del cos, amb la persuasió i amb l’estudi del cervell.
No hi ha res de màgic.
Saber quan algú diu la veritat o menteix, quina carta té al cap o trobar un objecte amagat pel públic llegint les expressions als seus rostres és pura tècnica...
Doncs és força increïble.
El llenguatge del cos d’una persona ens diu molt més que el seu propi missatge. Els mentalista, com tants mèdiums, fem servir el que se’n diu la lectura en fred: una sèrie de tècniques que ens permeten detalls sobre la persona, que en realitat hem deduït observant el seu lèxic, manera de vestir, actitud...
Tipus Sherlock Holmes?
Tendim a recordar i donar significat a aquelles frases sobre nosaltres mateixos que són més encertades i favorables. Sobre aquesta base, per esbrinar coses sobre una altra persona, fem afirmacions que són preguntes encobertes i que generen respostes específiques. Però per mi és important que la gent entengui que el que està veient en les meves presentacions són metàfores, que hi hagi claredat.
Que sàpiguen que hi ha truc...
Sí. Jo m’he especialitzat a fer servir el mentalisme per formar directius i empleats en els missatges que volen transmetre.
Posi-me’n un exemple.
Si jo els instrueixo sobre la comunicació no verbal, m’estimo més mostrar-ho que explicar que el 7% del que diem és el missatge, el 35% és el to de veu i el 56% el llenguatge del cos.
I com els ho mostra?
A través de l’espectacle i el joc, perquè considero que aprendre és jugar al quadrat. També els instrueixo sobre la persuasió, tècniques que es basen en els nostres mecanismes innats per crear dreceres a la presa de decisions.
Per exemple?
Aprendre a utilitzar el contrast. Un bon venedor et col·locarà primer el vestit (el més car) perquè per contrast la corbata et sembli barata. Així acabem comprant una corbata que sense aquesta comparació ens hauria semblat cara.
Quines altres argúcies afecten la nostra presa de decisions?
Saber utilitzar la reciprocitat, principi pel qual ens sentim obligats a tornar els favors que ens han fet: si m’acabes de comprar un servei i necessito una valoració de la qualitat de venda, et diré: “Tens trenta minuts?” preveient que la resposta serà que no; llavors et diré: “Cinc?”, i cediràs.
Que llestos.
En funció de com presentis les coses el teu èxit pot variar d’un 10% a un 60%.
Com es pot percebre l’engany?
És molt difícil, un engany ben fet és indetectable. I la seva estructura sempre és la mateixa: dir que estàs fent una cosa i en realitat estar fent-ne una altra.
Fins a quin punt la paraula és útil per a l’engany?
En un espectacle és bàsica, perquè si tu expliques una història, la gent no pot evitar recrearla en la seva ment. Té a veure amb allò de “no pensin en un gat negre”.
...És impossible.
Perquè les paraules es recreen amb la ment de les persones, però el no el cervell no el representa, només gat i negre. Quan tens l’audiència dins de la història, tot es fa fàcil, fins i tot que una persona pensi la mateixa paraula que tu estàs pensant.
Som massa confiats?
Sense coneixe’ls confiem en aquells que s’assemblen a nosaltres,que coincideixen en alguna cosa amb nosaltres; i ens agrada l’autoritat: si volem canviar la marca de la nostra pasta de dents, triarem la que “tres de cada quatre dentistes recomanen”. Els humans volem creure.
És més relaxat.
Ens hauríem de replantejar més sovint per què pensem el que pensem.
IMA SANCHÍS