PATTI SMITH CANTA A DYLAN
LA CANTANT NORD-AMERICANA HOMENATJA EL CANTAUTOR, ABSENT EN EL LLIURAMENT DEL NOBEL
La cerimònia de lliurament dels premis Nobel celebrada ahir a Estocolm va tenir el seu teòric protagonista més important en l’absent Bob Dylan, guardonat amb el de Literatura. En l’acte presidit pel rei Carles Gustau de Suècia, la cantant Patti Smith va interpretar una de les cançons més referencials del cantautor dels Estats Units, A hard rain’s a-gonna fall, un himne de la cançó protesta que va ser escrit el 1963, en els anys de la por davant una possible guerra nuclear. I va acabar convertint-se en la veritable protagonista de la jornada.
La cantant i compositora dels Estats Units, que amb 69 anys és tota una institució de la música i també de l’escena i les lletres alternatives del seu país, va acabar sent el centre d’atenció per la seva emotivitat, sentiment i humanitat. Amb la seva veu va acabar eclipsant l’absència del premiat. Després d’un aplaudiment dels més de 1.500 convidats a la cerimònia en
El discurs de Dylan: “Ni una vegada he tingut temps de preguntar-me: ‘Són les meves cançons literatura?’”
honor de Dylan –de qui va dir Horace Engdahl, membre del jurat, que “la bellesa de les seves cançons és del màxim nivell”–, Smith va cantar acompanyada d’una guitarra acústica i una altra guitarra steel el tema de Dylan. A la segona estrofa, però, va haver d’aturar-se. “Ho sento, ho sento, estic nerviosa”, va dir. La directora de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, la jove Marie Rosenmi, va advertir de l’error a la cantant, que va demanar de reprendre l’estrofa i va rebre el primer aplaudiment de l’auditori. Posteriorment, la cantant, embargada per l’emoció, va tenir una segona ensopegada amb la llarga i complexa lletra de la cançó de Dylan, però va saber reposar-se per donar més potència a la seva veu. L’auditori li va dedicar una enorme ovació quan va acabar el tema.
A la nit, va ser llegit el discurs d’agraïment de Dylan al sopar oficial que va tenir lloc a l’Ajuntament d’Estocolm: “Ho sento, no puc serhi en persona, però sé que sóc amb vosaltres en esperit i honrat de rebre un premi tan prestigiós”, va escriure el cantant, que va evocar les obres teatrals de Shakespeare: “Estic segur que el més allunyat de la seva ment era la pregunta ‘és això literatura?’”. Una qüestió que el mateix Dylan va confessar no haver-se plantejat tampoc mai: “Ni una sola vegada he tingut temps de preguntar-me: ‘Són les meves cançons literatura?’”.